El Pavelló de Sant Salvador

En els pavellons de l'oest, el pis
inferior queda soterrat (dalt dreta; baix),
mentre que en els de l'est queda al
nivell de terra (dalt esquerra; centre)

El Pavelló de Sant Salvador es construí durant la primera fase de les obres de l'Hospital de Sant Pau (1902-1912). Està situat a l'est de l'avinguda central, entre el pavelló de Sant Jordi i el de Sant Leopold, davant per davant del de la Puríssima; és el primer pavelló de cirurgia de l'ala est, i per això se'l designà com I-E en el projecte inicial. Domènech i Montaner el va concebre com a pavelló de cirurgia d'especialitat d'homes segons l'estructura d'un pis i una sala, que consta d'una planta amb sala d'infermeria i una planta semi-soterrada de serveis. Un cop construït, hom s'hi referia indistintament com a pavelló de Sant Manuel, del Salvador o del Sagrat Cor, fins que, arran de la construcció del pavelló de Sant Manuel (IV-E) el febrer de 1923 la Molt Il·lustre Administració va acordar que, per a evitar confusions, es passés a denominar únicament de Sant Salvador.

Els pavellons masculins, situats a l'ala est, estan enfrontats als seus respectius pavellons femenins de l'ala oest, dels que són simètrics. La única diferència estructural que existeix entre ells es deu a l'orografia del terreny, que en els pavellons orientals deixa el pis inferior al descobert a la façana posterior. Això fa que el portal dedicat a un sant s'adapti com a balcó i l'entrada posterior es situï al pis de sota.

En aquesta imatge dels 1920 s'observa com l'entrada posterior
del pavelló de Sant Salvador queda al nivell del pis semi-soterrat,
de manera que al nivell de la sala d'infermeria s'hi situa un balcó.

Imatge de Sant Salvador flanquejada per dos angels
presidint la façana del pavelló, obra d'Eusebi Arrnau.

Pel que fa a la decoració, hi destaquen les G's de les baranes, com en la majoria de pavellons, o les cobertes: la de la rotonda, amb creus de Malta, és idèntica a la de la Puríssima, però no ja la coberta de la torre d'aigua, el dibuix de les teules o la semicúpula frontal. La decoració escultòrica del portal, presidida per una imatge de Sant Salvador, és obra d'Eusebi Arnau, així com la de la façana posterior, amb el balcó coronat amb l'escultura de Sant Joan de Déu.

En general, com a mínim en l'exterior, aquest pavelló ha estat força respectat per les modificacions i ampliacions que es dugueren a terme durant el segle XX, excepte per algun afegit menor a la façana nord del cos central, que amb la restauració del recinte ha de desaparèixer. Aquest model representa el seu aspecte original, que podeu inspeccionar clicant-ne la imatge.

Vegeu també:

Cent anys de vida hospitalària (1916-2016)