16 de desembre del 2016

Presentació del 1r volum de
Lluís Domènech i Montaner (1849-1923).
Obra arquitectònica raonada

Els dos volums de l'obra
(cliqueu per a veure-ho més gran)
El proper dimarts, 27 de desembre, coincidint amb el Dia Domènech, el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) presentarà un nou volum de l'obra raonada de l'arquitecte que completa la col·lecció. Si l'any passat es va presentar el 2n volum, on s'aplegaven les obres de Canet de Mar, Comillas, l'Espluga de Francolí, Fogars de Montclús, Lleida, Olot, Palma de Mallorca, Reus, Santander i Tarragona; en aquest 1r volum hi trobarem l'estudi introductori i raonat sobre la vida i obra de Domènech i Montaner així com tots els edificis i projectes que va realitzar a Badalona, Balaguer, Barcelona i Bilbao.

El nou treball, de 772 pàgines, es presentarà al Palau de la Música de Barcelona a les 11 del matí, comptarà amb la presència dels autors Sergi Alcalde, Maite Carbonell, Gemma Martí, Xavier Mas, Carles Sàiz, Pilar Salmerón i Miquel Terreu (coautors d'aquest bloc), i serà presentat pel periodista i presentador del TV3, Toni Cruanyes.

Us hi esperem!

(cliqueu)

18 de novembre del 2016

El pavelló dels safarejos

El pavelló del safareig, o de la bugaderia, es construí el 1927 de la mà de Pere Domènech i Roura. S'adossava al mur de tancament exterior, al centre del tram que recorria el carrer del Mas Casanovas, en l'espai on, segons el projecte original de Domènech i Montaner, s'havia d'aixecar la torre d'aigües del recinte.

El pavelló constava de planta baixa i un primer pis, però degut a la diferència de nivell entre l'interior i l'exterior del terreny de l'Hospital, era el primer pis el que quedava a peu de carrer. En un extrem de l'edifici, aquesta diferència d'alçada es salvava amb una rampa poc pronunciada, sota la qual s'ubicava l'espai d'un forn crematori.

Planta i façana nord-est del pavelló.
(cliqueu per a veure'ls més grans)

Veient els plànols que es conserven del pavelló, es constata que el seu disseny va patir diverses modificacions, degudes sens dubte a la necessitat de simplificar-ne la construcció per motius econòmics. Així s'explica la superposició d'un disseny més senzill, en vermell, per damunt d'una primera proposta més elaborada, en negre.

Detall del pavelló dels safarejos en una vista
de finals dels 1930s. Les ampliacions
s'han destacat en rosat.
En el moment de la inauguració de l'Hospital, el 1930, el pavelló dels safarejos comptava amb una doble estufa per a desinfectar, cinc equips de rentat mecànic, centrifugadores, tres assecadors (un de tèrmic mecànic, un a l’aire lliure i un altre sota terrat) calandres per a planxat, departament independent per a rentat de gases i venes  i, com ja hem apuntat, un forn crematori per a les peces inutilitzables. Amb tot, les necessitats de més espai devien aparèixer aviat, ja que fotografies preses a la mateixa dècada dels 1930s ja mostren el pavelló ampliat. Les modificacions consistiren en diversos recreixements a la planta, i l'ampliació del primer pis sobre el terrat del cos frontal original.

El pavelló va mantenir la seva funció fins a finals de la dècada dels 1970s, quan l'externalització dels serveis de bugaderia de l'Hospital el van deixar sense la seva utilitat original. Després, durant un temps, s'hi va instal·lar l'arxiu central administratiu, i més tard el departament d'Històries Clíniques. Aquest va ocupar el pavelló fins el 1996, quan s'enderrocà juntament amb Santa Faustina per a deixar pas al Nou Hospital.

El pavelló dels safarejos cap als anys 90.
(cliqueu)

El model que es mostra a la imatge de sota representa el pavelló en el seu estat original segons els plànols conservats, abans de la seva ampliació. Clicant la imatge obrireu una nova finestra que us permetrà manipular el model per a observar-lo des de tots els angles.

28 d’octubre del 2016

Cent anys de vida hospitalària (1916-2016): El pavelló del Sagrat Cor

Enguany, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau celebra 100 anys de vida hospitalària. El 30 de juny de 1916, sis malaltes pioneres van ocupar el primer pavelló de l'ala est del nou Recinte Modernista, curiosament destinat a homes i anomenat en aquells principis del Sagrat Cor.

La primera fase de l'Hospital, sufragada pel llegat de Pau Gil, s'havia enllestit el 1912, malgrat que no fou lliurada a Santa Creu fins el 1913. Els edificis de Sant Pau estaven buits i sense habilitar, i Santa Creu es veia en la necessitat de construir la seva part i a la vegada equipar els ja edificats.

El pavelló de Sant Leopold fotografiat per Josep Salvany el 1912.
Biblioteca de Catalunya.

A principis de 1915 comencen les obres d'habilitació del Sagrat Cor. Fins i tot el mes de juliol el nunci del Papa Benet XV, Mn. Ragonessi, va beneir el pavelló en una visita a les obres de l'Hospital. La posada en marxa de l'edifici era necessària no només per a la seva conservació, sinó especialment per a servir d'estímul a les persones caritatives que amb el seu ajut podrien sufragar la construcció de nous pavellons i el seu equipament.

Però aviat van sorgir els problemes. Les rendes de l'Hospital eren insuficients per a cobrir el pressupost de despeses que forçosament augmentarien per la duplicitat de serveis entre les noves instal·lacions i les de Santa Creu, alhora que un altre fet, l'incendi del Teatre Principal, font important d'ingressos, va obligar a retardar el trasllat al mes de juny de 1916.


Posada en funcionament

El pavelló va ser destinat a malaltes de Medicina, a càrrec del Dr. Pablo Torrents, i sota la direcció facultativa del Dr. Joaquim Torras i Pujalt. Fins aquell moment el Dr. Torrents assistia el departament d'Homes. També es creà un petit reglament de cinc punts per a una millor organització:
  1. L'entrada de les malaltes s'havia de fer a l'oficina d'entrades de l'Hospital de la Santa Creu, al carrer Hospital.
  2. Els metges interns de la visita del Dr. Torras tindrien un abonament semestral pel tramvia d'Horta –que conduïa a l'Hospital– o bé se'ls concediria una gratificació equivalent.
  3. El pavelló tindria tres metges practicants; un d'ells amb guàrdia permanent, que hauria de residir constantment a l'Hospital que es faria càrrec de la seva manutenció i assistència.
  4. A la resta de metges practicants se'ls abonaria un plus de sis pessetes per despeses de tramvia.
  5. El pavelló tindria una farmaciola amb les substàncies i materials més necessaris. Aquesta aniria a càrrec de la Germana competent en treballs de Farmàcia. Les fórmules que no es poguessin despatxar per insuficiència de la farmaciola es demanarien a la Farmàcia de la Santa Creu.
Un cop solucionats aquests punts, i després que el Dr. Torras seleccionés les malaltes que haurien de ser traslladades, el 30 de juny, festivitat del Sagrat Cor i un dia després del de Sant Pau, es féu efectiu el trasllat.

L'Administrador de Torn i canonge, D. Francesc Muñoz, va beneir les sales i celebrà missa a la capella provisional de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, instal·lada al mateix pavelló, i com a colofó als actes, la Molt Il·lustre Administració va realitzar la seva reunió periòdica en una de les dependències, on va acordar per unanimitat deixar constància en l'acta del nom de les primeres malaltes que ocupaven el nou Hospital, així com del personal mèdic, eclesiàstic i de serveis que les atenien.

Fragment de l'acta de 30 de juny de 1916, amb el llistat de
les primeres malaltes i el personal que ocupà el pavelló.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Tot el descrit va culminar amb la visita el 25 d'agost de l'Inspector Provincial de Sanitat, que impressionat per les immillorables condicions que presentaven les noves instal·lacions, va aprovar i autoritzar el seu funcionament. Aquesta decisió es va veure ratificada pel Governador Civil.


Petites dificultats

El començament de la vida a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau no va ser gaire fàcil. Situat als afores de Barcelona i envoltat de camps, es feia difícil el seu accés. Fins a tal punt que el Dr. Torras, preocupat pel bon funcionament del seu servei, va demanar a l'Administració que gestionés amb l'Ajuntament la instal·lació de faroles al carrer del Dos de Maig, des del carrer de Fresser fins al propi l'Hospital. Per aquest carrer hi passava el tramvia que arribava a Horta, i que era utilitzat per treballadors, malalts i familiars  per arribar a la Institució.

Detall d'un plànol de Barcelona del 1911, on es pot apreciar el recorregut
del tramvia d'Horta –en vermell–, l'Hospital en construcció –en blau–, i
destacat el tram del carrer del Dos de Maig que els uneix.

Per la seguretat de les malaltes, que havien de fer el seu ingrés a les oficines d'entrada de Santa Creu, aquestes eren acompanyades al nou Hospital per una infermera o serventa de confiança. El mateix passava a l'inversa, quan eren traslladades a la Casa de Convalescència del vell hospital per a la recuperació. Això va motivar la compra d'un vehicle per poder fer un trasllat més còmode i correcte.

El dia a dia va fer que sortissin a la llum mancances que poc a poc s'anaven resolent. Per exemple, moblar la rotonda del pavelló amb taules i chaise longues perquè les malaltes hi passessin el seu període de convalescència; la instal·lació d'un escalfador d'aigua pel bany, o la col·locació de vidres a les galeries subterrànies per a evitar corrents d'aire. Però sobretot, poder disposar de calefacció central, primordial per  a escalfar l'enorme sala durant l'hivern.

Malgrat tot, el nombre de malaltes de medicina anava en augment, i els Administradors van començar a buscar fórmules per a habilitar i posar en marxa el pavelló de Sant Leopold, contigu al del Sagrat Cor. Finalment, això fou possible amb la creació d'una nova junta pel Fons de Beneficència de la Província. A la seva primera reunió es va decidir sufragar les despeses de l'estada de 28 malalts a les sales dels pavellons de l'Hospital.

El maig de 1917, conclosa l'habilitació del pavelló de Sant Leopold, es començaren a admetre malaltes, però el Dr. Torras disposà que en ambdós pavellons només n'hi poguessin ingressar 40. La causa era la manca de personal mèdic.


Canvi de nom: de Sagrat Cor a Sant Salvador

A principis de 1923, gràcies a la donació dels germans de D. Manuel Mariné, s'acorda la construcció d'un pavelló dedicat a la seva memòria i que per desig exprés de la família hauria de dur el nom de Sant Manuel. Per a no produir més confusió amb el del Sagrat Cor, anomenat també de Sant Manuel o del Salvador, es decideix que aquell només tingui el nom de Sant Salvador.

Anys més tard, el juny de 1928, es decideix donar definitivament el nom de Sagrat Cor al pavelló del càncer, que tot just començava la seva construcció

D'esquerra a dreta, imatges del Salvador, de Sant Manuel i del Sagrat Cor
a les façanes dels respectius pavellons homònims.
(cliqueu)


Nous destins

Ja pròxim el trasllat definitiu de l'Hospital de la Santa Creu, el president del Cos Facultatiu, Dr. Miguel Horta, presentà a l'Administració la distribució de les visites i dispensaris que s'havien de disposar al nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El 15 de març de 1929, el servei de Medicina de Dones, que ocupava els pavellons de Sant Salvador i de Sant Leopold, van passar a ocupar el de l'Assumpció. El primer pis del pavelló de Sant Salvador va ser destinat a Medicina d'Homes a càrrec del Dr. Estapé; el soterrani s'assignà per a l'hospitalització i visita del Servei d'Oftalmologia del Dr. Barraquer.

El mes de juny del mateix any, i en compliment de les últimes voluntats de l'Excm. Senyor Marquès de Castellbell, s’acordà destinar 28 llits del primer pis del Pavelló de Sant Salvador per a homes malalts "pobres vergonyants": malalts que en altres temps tenien millor posició i que per qualsevol motiu l'havien perduda. L’assistència mèdica aniria a càrrec del Dr. Manuel Prats. Pel que feia a la cirurgia, podrien escollir el metge que els hagués d'assistir. Les habitacions existents estarien reservades per a malalts distingits.

Aquesta sala duia el nom del Marquès, i va ser inaugurada el 10 de maig de 1930, quatre mesos després de la inauguració oficial. Desprès de la Guerra Civil, el pavelló de Sant Salvador es va destinar a malalts d'oftalmologia, otorinolaringologia, neurologia i traumatologia. Fins a la seva transformació l'any 1967, quan s'hi instal·là la Unitat Coronària i, més tard, la Unitat de Cures Intensives Generals, que es traslladaren al Nou Sant Pau el 2009, amb el tancament definitiu del Recinte per a la seva rehabilitació.

Després de cent anys, el destí d'aquest emblemàtic pavelló està ben definit. Després d'una acurada restauració, s'està treballant en un espai expositiu que mostrarà la història de la institució i posarà en valor la figura de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, i que ben aviat estarà a l'abast de tothom.

7 d’octubre del 2016

Conferència: El projecte no culminat de Lluís Domènech i Montaner

El proper dijous 27 d'octubre a les 19:00 tindrà lloc al Recinte Modernista de Sant Pau la conferència titulada Els hospitals reunits de la Santa Creu i de Sant Pau: El projecte no culminat de Lluís Domènech i Montaner. Aquesta anirà a càrrec de Miquel Terreu, coautor d'aquest bloc i arxiver de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Perspectiva del projecte original de Domènech i Montaner
(cliqueu per a veure'l més gran)

Entre 1902 i 1911, Lluís Domènech i Montaner va concebre un innovador projecte arquitectònic per reunir els hospitals de la Santa Creu i de Sant Pau en un mateix solar. El seu disseny preveia la construcció de 48 pavellons independents integrats en una ciutat jardí de 145.500 metres quadrats i amb capacitat per a 1.000 malalts. Malgrat això, amb el pas del temps, aquest pla fou progressivament abandonat i mai s'arribà a completar.

Recreació tridimensional del Pavelló Central projectat originalment

La present conferència ens endinsarà en els detalls d'aquest projecte que mai s'arribà a culminar. Descobrirem, per exemple, la raó de la seva disposició desplaçada respecte la de l'Eixample, coneixerem l'enginyosa distribució de les infermeries segons la malaltia, i veurem un a un l'aspecte que haurien tingut els pavellons no construïts gràcies a recreacions tridimensionals realitzades a partir dels plànols originals.

L'entrada és gratuïta. Us hi esperem!

10 de juny del 2016

L'expedient de l'ingrés d'Antoni Gaudí

Tal dia com avui de fa noranta anys, el 10 de juny de 1926, moria a l'Hospital de la Santa Creu l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet. Per commemorar aquesta efemèride, i coincidint amb la celebració ahir dia 9 del Dia Internacional dels Arxius, avui us presentem un nou tresor de l'Arxiu: l'expedient de l'ingrés i la defunció del genial arquitecte, conservat a l'Arxiu Històric de l'Hospital.

Tal i com es desprèn de la documentació, Antoni Gaudí ingressà el dia 7 (de fet, fou el darrer ingressat aquell dia), víctima d'un atropellament per part d'un tramvia. Se l'instal·là al llit número 19 de la Sala dels Dolors, però immediatament, en reconèixer-lo, se'l traslladà a una estança privada contigua a la Sala de la Immaculada, identificada amb la lletra Y.

El metge que el tractà, el Dr. Homs, li diagnosticà una fractura de les costelles del costat dret, commoció cerebral i hematorraquis (hemorràgia de la medul·la espinal) a conseqüència de l'accident. Fou tractat amb totes les atencions, i fins i tot li assignaren un metge, un alumne intern i un germà hospitalari per a tenir-ne cura permanentment. Tot i així, moria el dia 10, amb 74 anys, havent rebut els sants sagraments, tal i com consta al llibre de defuncions de la sagristia de l'Hospital.

La capella ardent s'instal·là al mateix Hospital fins al moment de l'enterrament, que tingué lloc el dia 12 a les 5 de la tarda. La comitiva fúnebre recorregué tot Barcelona de camí cap al Temple de la Sagrada Família, on és enterrat.


Clicant la imatge de sobre podreu fullejar l'expedient, que comprèn els registres dels llibres d'entrades, sortides, estadística del metge, defunció, un extracte d'una reunió de la Molt Il·lustre Administració tractant l'assumpte, i fins i tot una fotografia de la seva habitació privada. Finalment, també s'inclou una nota explicativa de les atencions que rebé l'arquitecte durant la seva estada a l'Hospital, possiblement en resposta a algunes crítiques que es devien haver rebut.

27 de maig del 2016

Imatges que fan història: l'exposició

Després de la publicació d'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Imatges que fan història, des del passat 20 de maig ja se'n pot visitar l'exposició al Recinte Modernista de Sant Pau:


Imatges que fan història (1880-1980), la nova exposició temporal que acull el Pavelló de Sant Jordi, és una selecció de les millors imatges d'aquella publicació, un recull de fotografies històriques de l'activitat mèdica a l'Hospital durant un segle. Com en el cas del llibre, el relat comença amb l'antic Hospital de la Santa Creu de finals del XIX i acaba amb el Sant Pau dels anys 80. Aquest recorregut es fa a través de més de 40 fotografies procedents de diverses institucions i particulars de Catalunya.

La publicació del llibre i l'exposició són la culminació d'un llarg procés en el qual l'Arxiu Històric ha participat molt activament. Les tasques van començar l'octubre del 2015, contactant amb arxius i particulars susceptibles de conservar fotografies de l'Hospital. Se'n van revisar milers d'una vintena de procedències diferents, i al final es van reduir a 250 imatges d'interès. Amb gran esforç, ja que totes eren magnífiques, vam haver de reduir a les 148 que apareixen al llibre, de les quals només 84 procedien de fons propis.

Les ineludibles gestions de sol·licitud de drets i reproduccions ens han permès tractar amb companys d'altres institucions, que en tot moment han estat de gran ajut en atendre les nostres peticions. Però potser el més entranyable ha estat el contactar amb els hereus d'aquells fotògrafs que, amb el seu ull, van saber retratar la construcció i la vida posterior que va tenir aquell projecte concebut per Lluis Domènech i Montaner com una gran ciutat de la medicina i que avui en dia podem gaudir com un gran recinte històric.

Des d'aquest bloc, i personalment els seus autors, volem agrair a tots els que d'alguna o altra manera han contribuït a fer possible el llibre i l'exposició.

Pilar Salmerón i Miquel Terreu

Diverses imatges de l'exposició (cliqueu per a veure-ho més gran)


 ► Imatges que fan història (1880-1980)
Recinte Modernista de Sant Pau, Pavelló de Sant Jordi
10 a 18.30. Diumenges i festius: 10 a 14.30.
Visita gratuïta el primer diumenge de cada mes.

22 d’abril del 2016

Publicació del llibre
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Imatges que fan història

La portada del llibre
(cliqueu per a veure-ho més gran)
Coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi, ja ha sortit a la venda el llibre Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Imatges que fan història. Editat per la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, tant la selecció de les imatges com els textos que les acompanyen han anat a càrrec dels autors d'aquest bloc, Pilar Salmerón i Miquel Terreu.

L'obra recull unes 150 fotografies històriques procedents de diversos arxius i particulars de tot Barcelona –entre els quals l'Arxiu Històric del propi Hospital–, que permeten resseguir la trajectòria d'aquesta institució entre 1880 i 1980. Des del funcionament de l'antic Hospital de la Santa Creu, al Raval barceloní de finals del segle XIX, fins a la gran modernització de la medicina i de l'Hospital que tingué lloc especialment cap a les dècades dels 60 i els 70.

Els 100 anys que abasta aquest conjunt de fotografies s'articulen en sis grans etapes, tot seguint la trajectòria de l'Hospital. Algunes se succeeixen, d'altres se solapen parcialment: el final de l'antic Hospital, la construcció de Sant Pau, l'habilitació en paral·lel a la continuació de les obres, el dia a dia fins a la Guerra Civil, la postguerra, i l'onada modernitzadora. No s'ha pretès fer una simple cronologia, sinó que en ocasions s'ha preferit no seguir un ordre temporal estricte per tal de poder contextualitzar millor les fotografies, sempre acompanyades d'un text explicatiu.

Interior del llibre
(cliqueu)

Creiem sincerament que aquest llibre pot ser una obra imprescindible si voleu conèixer, i veure, la història d'aquest trosset de Barcelona que ha estat i és l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

8 d’abril del 2016

Presentació del volum 7 de Domenechiana

Portada de Domenechiana, vol. 7
(cliqueu per a veure-la més gran)
El proper dijous 28 d'abril a les 11:00, el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM), de Canet de Mar, presentarà el volum 7 de la revista Domenechiana, on col·laborem els autors d'aquest bloc. La presentació es realitzarà a la Sala Arnau de la Fonda Espanya (Carrer de Sant Pau, 11, de Barcelona).

L'acte comptarà amb la intervenció dels autors dels articles: Carles Sàiz hi tracta la reforma de la Fonda Espanya per part de Domènech i Montaner; Gemma Martí analitza l'obra de Ramon Casas present al mateix espai; Miquel Terreu es dedica als hospitals que serviren de model a Domènech per al seu projecte de Sant Pau; Lluïsa Amenós estudia el penell de la Casa Navàs de Reus; Sergi Alcalde ens acosta al primer projecte per a la Casa Domènech de Canet de Mar; Jordi Griset repassa la relació de Domènech amb el mosaic hidràulic; Josep M. Buqueras parla de les influències domenechianes al Mas Passamaner de la Selva del Camp; i Xavier Mas analitza el pensament polític de l'arquitecte com a introducció a la  seva conferència "Conservació de la personalitat de Catalunya", que llegí el 1911 a l'Ateneu Barcelonès.

Després de l'acte, es farà la ruta "La Barcelona somiada de Lluís Domènech i Montaner" que repassarà la reforma urbanística que plantejava fer Domènech a través de diversos punts de la ciutat entre la Rambla i la Via Laietana. Ja us podeu inscriure; us hi esperem!

22 de gener del 2016

Benvingut a Sant Pau, Mister Marshall!

Al llarg dels temps l’Hospital s’ha vist beneficiat per innumerables persones i institucions que han fet possible, gràcies als seus llegats, que l’Hospital continués el seu camí. L’ajut d’altres països també ha estat un fet palpable, i com no, els americans i la seva VI Flota també hi van tenir un paper.


El "supermercado norteamericano"

El juny del 1959 s’inaugurava, com cada any a Barcelona, la Fira Internacional de Mostres. La representació dels Estats Units va ser-hi força singular. Al seu pavelló, situat al costat del gran sortidor de Montjuïc, s'hi va instal·lar un gran supermercat de 12.000 metres quadrats amb l'objectiu de donar a conèixer al visitant el model de venda integrat que feia dècades que funcionava a Nord-Amèrica. També s'hi feien demostracions de les grans màquines que s'hi utilitzaven, com les de tall especial de carn i les d’empaquetar aliments.

Fotograma del NO-DO del 8 de juny del 1959, que mostra supermercat americà de la Fira de Montjuïc.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Malgrat aquesta mostra de modernitat, el nostre país continuava, i va continuar durant molt de temps, comprant les seves viandes en petits comerços. Tampoc era el primer cop que es veia aquest model de compra, que havia estat introduït a la dècada dels anys 40 per Galerías Preciados i El Corte Inglés. A més, l’any 1957 el govern, a través del seu Ministre de Comerç, va posar en marxa la “Operación Supermercado”, que promulgava l’obertura d’aquests tipus d’establiments amb capital públic.

Dos anys més tard, tres famílies de Barcelona, Carbó, Prat i Bonet, obririen a la nostra ciutat el primer supermercat amb capital privat, i que seria bategat amb el nom format per les primeres letres dels seus respectius cognoms: CA-PRA-BO. Curiosament, estava situat al carrer Sant Antoni Ma. Claret, ben a prop de l’Hospital.

Tornant a la Fira del 1959, en aquella enorme superfície “made in USA” hi havia exposats articles de tot tipus, sobretot viandes envasades i fresques, que no estaven a la venda per al visitant, però que al final de cada jornada eren repartides pel Consolat dels Estats Units entre les cases de beneficència de Barcelona, entre elles l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el Manicomi de Santa Creu i l’Hospital de Sant Llàtzer.

Al llarg dels vint dies que va durar la mostra, la nostra Institució va rebre 3.021 quilos de carn de vedella, 361 de carn de porc,  66 d’embotits, 60 de formatge, 3.007 de verdura, 2.515 de fruita, i 26 de pastissos, a més de 284 pollastres, 59 gallines i 80 llaunes de foie gras.

Dues relacions de donatius enviats pel supermercat nord-americà a l'Hospital.
(cliqueu)

L’Administració de l’Hospital va agrair  aquesta generositat del poble americà al director del Supermercat , però també li va enviar una súplica: la possibilitat que els regalessin les màquines de tall de carn per a poder facilitar la tasca de la cuina destinada als pobres malalts. Aquesta petició va ser cursada a l’Ambaixada dels Estats Units, però no hi ha notícia que s'arribés a fer efectiva.


La VI Flota americana 

El gener de 1951, un any després de l’acord del govern espanyol amb Washington perquè la VI Flota nord-americana utilitzés set ports espanyols, aquesta va amarrar per primer cop a Barcelona.

Veient el moviment que els militars reportaven, a principis de 1953, la Molt Il·lustre Administració va llançar una crida al cònsol dels Estats Units perquè mariners, sacerdots i metges dels vaixells de la seva armada visitessin la Institució. El missatge va tenir efecte, i a partir de llavors, quan la flota venia a la ciutat comtal, d’una o d'altra manera contribuïa amb ajuts a l’Hospital, ja fos lliurant queviures o amb la donació de sang per part dels seus membres.

Però el gran ajut va arribar el 1964, gràcies al programa “People-to-People” creat per Eisenhower el 1956. Amb aquest programa es pretenia millorar la comprensió i amistat internacional a través d'activitats educatives, culturals i humanitàries que involucraven l’intercanvi d'idees i experiències entre els pobles de diferents països i cultures diverses.

Mitjançant aquesta iniciativa es va fer una gran recollida d’instruments i equipament mèdic donats per importants  hospitals d'Illinois, Massachusetts, Michigan, Nova Jersey, Nova York i Pennsilvània. Tot el material va ser embarcat al creuer de la VI Flota USS Boston, que el va transportar fins el port de Barcelona.

No era el primer cop que s’oferia aquest tipus de donació a un hospital barceloní, ja que anteriorment s’havia fet un lliurament similar a l’Hospital Clínic. Aquesta vegada, però, i gràcies a les gestions de Federico Bravo, Cap Provincial de Sanitat, tot aquell equipament va ser adjudicat a l’Hospital.

El material mèdic donat pels Estats Units, que finalment s'adjudicà a l'Hospital.
(cliqueu)
El 20 d’octubre del 1964, en un acte solemne, el comandant del creuer  R. L. Kalen acompanyat de John Ford, cònsol general dels Estats Units, i d’altres autoritats consulars i navals nord-americanes, van fer donació oficial del material als Administradors de l’Hospital, representats pel canonge Mariano Vilaseca i el regidor Beltrán Flórez, a més d’una nodrida representació de treballadors de la Institució.

La rebuda del comandant de l'USS Boston al vestíbul de l'Hospital per part de membres de la MIA.
(cliqueu)
Els assistents fotografiats al costat del material donat.
De dreta a esquerra, els quatre primers són Beltrán Flórez,
Mariano Vilaseca, ambdós membres de la MIA, el comandant
R. L. Kalen, i el cònsol John Ford.
(cliqueu)

No sabem si el whisky era o és curatiu, possiblement en poques quantitats sí, però a través de les imatges podem veure que entre les taules de quiròfan, els llits, aparells mèdics i resta de material, es van afegir algunes caixes d’aquest licor.