El pavelló del safareig, o de la bugaderia, es construí el 1927 de la mà de Pere Domènech i Roura. S'adossava al mur de tancament exterior, al centre del tram que recorria el carrer del Mas Casanovas, en l'espai on, segons el projecte original de Domènech i Montaner, s'havia d'aixecar la torre d'aigües del recinte.
El pavelló constava de planta baixa i un primer pis, però degut a la diferència de nivell entre l'interior i l'exterior del terreny de l'Hospital, era el primer pis el que quedava a peu de carrer. En un extrem de l'edifici, aquesta diferència d'alçada es salvava amb una rampa poc pronunciada, sota la qual s'ubicava l'espai d'un forn crematori.
Veient els plànols que es conserven del pavelló, es constata que el seu disseny va patir diverses modificacions, degudes sens dubte a la necessitat de simplificar-ne la construcció per motius econòmics. Així s'explica la superposició d'un disseny més senzill, en vermell, per damunt d'una primera proposta més elaborada, en negre.
En el moment de la inauguració de l'Hospital, el 1930, el pavelló dels safarejos comptava amb una doble estufa per a desinfectar, cinc equips de rentat mecànic, centrifugadores, tres assecadors (un de tèrmic mecànic, un a l’aire lliure i un altre sota terrat) calandres per a planxat, departament independent per a rentat de gases i venes i, com ja hem apuntat, un forn crematori per a les peces inutilitzables. Amb tot, les necessitats de més espai devien aparèixer aviat, ja que fotografies preses a la mateixa dècada dels 1930s ja mostren el pavelló ampliat. Les modificacions consistiren en diversos recreixements a la planta, i l'ampliació del primer pis sobre el terrat del cos frontal original.
El pavelló va mantenir la seva funció fins a finals de la dècada dels 1970s, quan l'externalització dels serveis de bugaderia de l'Hospital el van deixar sense la seva utilitat original. Després, durant un temps, s'hi va instal·lar l'arxiu central administratiu, i més tard el departament d'Històries Clíniques. Aquest va ocupar el pavelló fins el 1996, quan s'enderrocà juntament amb Santa Faustina per a deixar pas al Nou Hospital.
El model que es mostra a la imatge de sota representa el pavelló en el seu estat original segons els plànols conservats, abans de la seva ampliació. Clicant la imatge obrireu una nova finestra que us permetrà manipular el model per a observar-lo des de tots els angles.
El pavelló constava de planta baixa i un primer pis, però degut a la diferència de nivell entre l'interior i l'exterior del terreny de l'Hospital, era el primer pis el que quedava a peu de carrer. En un extrem de l'edifici, aquesta diferència d'alçada es salvava amb una rampa poc pronunciada, sota la qual s'ubicava l'espai d'un forn crematori.
 |
 |
| Planta i façana nord-est del pavelló. (cliqueu per a veure'ls més grans) |
Veient els plànols que es conserven del pavelló, es constata que el seu disseny va patir diverses modificacions, degudes sens dubte a la necessitat de simplificar-ne la construcció per motius econòmics. Així s'explica la superposició d'un disseny més senzill, en vermell, per damunt d'una primera proposta més elaborada, en negre.
 |
| Detall del pavelló dels safarejos en una vista de finals dels 1930s. Les ampliacions s'han destacat en rosat. |
El pavelló va mantenir la seva funció fins a finals de la dècada dels 1970s, quan l'externalització dels serveis de bugaderia de l'Hospital el van deixar sense la seva utilitat original. Després, durant un temps, s'hi va instal·lar l'arxiu central administratiu, i més tard el departament d'Històries Clíniques. Aquest va ocupar el pavelló fins el 1996, quan s'enderrocà juntament amb Santa Faustina per a deixar pas al Nou Hospital.
 |
| El pavelló dels safarejos cap als anys 90. (cliqueu) |
El model que es mostra a la imatge de sota representa el pavelló en el seu estat original segons els plànols conservats, abans de la seva ampliació. Clicant la imatge obrireu una nova finestra que us permetrà manipular el model per a observar-lo des de tots els angles.
