L'Hospital del Canonge Colom: l'embrió de Santa Creu

En un magnífic article publicat a l'Anuari de l'Hospital de la Santa Creu de 1921-1922, el doctor Josep Ma. Roca i Heras descriu «Lo bressol del Hospital de la Santa Creu» en referència a l'Hospital del Canonge Colom, un dels petits hospitals medievals que es van fusionar per donar lloc a l'Hospital de la Santa Creu, i on es va decidir que hi comencés la seva vida.

La plaça del Canonge Colom, adjacent a la capella de l'Hospital de la Santa Creu.
Tant l'una com l'altra ocupen els espais de l'antic Hospital d'en Colom.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

El canonge Joan Colom, tresorer del rei Jaume I, va construir un hospital per acolliment de pobres malalts i peregrins al raval de l'oest de Barcelona, al mateix lloc on havien existit les cases per a malalts de Pere Prim i la seva dona. Colom el va dotar i el va enriquir amb béns de la seva propietat, com a continuació de la tasca començada pels hospitals d'en Guitart o de Santa Creu i Santa Eulàlia.

La pica del canonge Colom, que encara es
conserva a la cantonada de la plaça del
del mateix nom amb el carrer de l'Hospital.
(cliqueu)

Pere Prim, per cert, va donar nom a un rierol, que més tard es va dividir en Riera d'en Prim alta i Riera d'en Prim baixa. Les seves aigües les recollia una altra riera que desembocava al Cagalell (una llacuna situada aproximadament a l'Avinguda de les Drassanes); el segle XIII va adquirir el nom de Riera de Valldonzella i, quan es va construir l'Hospital d'en Colom, el de Pica d'en Colom. També el carrer on s'aixecava l'hospital passà a anomenar-se de la Pica d'en Colom fins que el segle XV acabà adquirint el nom de l'Hospital en al·lusió al de Santa Creu, construït en terrenys del d'en Colom. La pica o font pública a què al·ludien aquests noms encara s'hi conserva, així com altres vestigis d'aquesta antiga institució. De fet, en restaurar la capella de l'Hospital de la Santa Creu i retirar-ne els revestiments barrocs, va sortir a la llum una sala d'estructura romànica, pertanyent segurament a aquell hospital anterior.

La capella de l'Hospital de la Santa Creu amb la seva decoració barroca i l'altar ocultant-ne la profunditat (esquerra) i després de la restauració, amb l'espai alliberat i els murs romànics al descobert (dreta).
(cliqueu)

El canonge Colom va ser beneficiat per reis i papes. Un exemple és la salvaguarda que li va atorgar el papa Honori III el 1219, posant sota la seva protecció els seus béns, i també l'hospital. Al testament d'11 d'octubre de 1229, fet davant del notari Guillem d'Olesa, Colom instituí com hereu de tots els seus béns, inclòs l'hospital, un parent consanguini seu: el capellà Berenguer de Plans. Aquest, el 1236, va pactar amb el rei Jaume I, el bisbe de Barcelona i els canonges de la Catedral que l'administració de l'Hospital d'en Colom estigués sota la protecció de l'Església. Aquell mateix any, el bisbe Berenguer de Palau i el Capítol van redactar unes ordinacions pel govern de l'hospital i l'administració del seu patrimoni.

Salvaguarda d'Honori III al canonge Colom (pergamí, 1219),
conservada a l'Arxiu Històric de l'Hospital de ls Santa Creu i Sant Pau.
(cliqueu)

El 1358 de nou un monarca s'interessa per aquest hospital. D'aquell any data una disposició de Pere el Cerimoniós per la qual s'oposa que l'Hospital d'en Colom serveixi de presó pels captius genovesos que es troben a Barcelona. Per aquella època la Corona d'Aragó estava en guerra amb Gènova per ser aliada de Castella en la Guerra dels Dos Peres, que enfrontà el Cerimoniós amb Pere el Cruel. De fet, una flota castellana amb el suport de Gènova i Granada arribaria a atacar el port de Barcelona el 1359.

El primer administrador conegut després que l'Església es fes càrrec de l'Hospital d'en Colom va ser Esteve March, prevere i beneficiat de la Catedral, qui fou nomenat pel Bisbe Pere i pel Capítol el 1372. En prendre possessió del seu càrrec, es va fer un inventari dels béns existents, i gràcies aquest inventari, que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, podem entreveure com era aquell hospital  i com funcionava.

Representació de l'Hospital d'en Colom
amb el seu escut. "Llibre de Taula", 1674.
(cliqueu)

A la sala on estaven els malalts hi havia 30 llits molt senzills, i un de més luxós amb escambell, ricament vestit i equipat, que havia estat del bisbe Miquel. A la mateixa sala, separat de la resta per una reixa de fusta, hi havia un espai de clausura destinat a dones pobres però sanes. Una edificació separada servia de magatzem per a guardar-hi fèretres, màrfegues de palla, matalassos, i altres elements com ara potes de llit. La capella de l'Hospital comptava amb tres altars ben guarnits, advocats respectivament als Sants Apòstols Felip i Jaume, a Santa Bàrbara, i als Santa Apòstols Simó i Judes.

La cuina donava a un pati amb un pou. Al seu costat, un rebost on, a més de roba de taula, s'hi guardaven alguns aliments i llavors. Des d'aquest pati es pujava per una escala de fusta a una cambra sobre la cuina que també servia de rebost, amb un armari d'aigües i olis medicinals. Completava el conjunt una petita estança que contenia conserves en salaó.

Plànol de l'Hospital de la Santa Creu,
destacant l'espai que hauria ocupat
el del canonge Colom.
(cliqueu)

L'Hospital també tenia un celler molt ben dotat, on s'hi guardaven cups de verema per a trepitjar raïm, i diversos instruments relacionats amb l'elaboració i manipulació de vi: coladors, embuts, mesures, diverses bótes, algunes buides i algunes plenes de vi, most i vinagre.

Un segon pati donava pas a l'hort. A la porxada propera a la seva entrada s'hi guardaven les eines de conreu i els estris dels animals. Per a aquests, l'Hospital tenia un estable davant d'un tercer pati, anomenat "estadi", i una cort amb nou porcs. Completaven el conjunt diferents cambres dormitori que albergaven l'administrador, el nunci, el prevere de la capella, l'escolà i els macips o servidors. La cambra d'aquests últims també donava al tercer pati, a prop d'una terrasseta encarada a l'hort de l'Hospital.

A grans línies, i gràcies a aquest inventari, podem entreveure com devia ser l'Hospital d'en Colom més d'un segle després de la seva fundació. En aquest petit hospital romànic, el 1401, va començar la tasca de l'Hospital de la Santa Creu, que poc a poc i a costa dels horts que l'envoltaven va anar creixent per a convertir-se en el gran conjunt del gòtic civil català que encara es conserva. Tal com deia en Roca, fou "lo bressol de l'Hospital".

* * * *

Josep Ma. Roca i Heras (1863-1930) era metge dermatòleg i deixeble de Ramón i Cajal. Va ser metge auxiliar de l'Hospital de la Santa Creu, i president de la Unió Catalanista i de l'Ateneu Barcelonès. També fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l'Acadèmia de la Llengua Catalana, i del Consell Directiu dels Jocs Florals de Barcelona.

Gran investigador en el camp de la història de la medicina catalana, va escriure diversos llibres i articles, molts d'ells sobre l'Hospital de la Santa Creu. Destaquen La medicina catalana en temps del rei Martí (1919) o Les Ordinacions de l'Hospital General de Santa Creu de Barcelona (1920).