Amb aquesta entrada inaugurem una nova secció, que dedicarem a difondre els tresors amagats de l'Arxiu Històric de l'Hospital. I per a iniciar la sèrie, què millor que presentar dues joies de la corona: els primers reglaments o ordinacions de l'Hospital de la Santa Creu, de 1417, i el Projecte dels Hospitals de la Santa Creu i de Sant Pau que va entregar Domènech i Montaner vers 1911.
Aquests dos documents els separen gairebé cinc segles, i d'alguna manera podríem dir que simbolitzen l'inici de les dues fases per les que ha passat l'Hospital. D'una banda, les ordinacions estableixen el funcionament intern d'un Hospital de la Santa Creu acabat de fundar, i el Projecte de Domènech plasma la integració de l'Hospital sorgit del llegat del banquer Pau Gil amb l'Hospital de la Santa Creu a la nova seu modernista, que a partir de llavors passa a anomenar-se de la Santa Creu i Sant Pau.
A banda d'aquest paral·lelisme, que hem de reconèixer que és una mica forçat, no hi res que els relacioni de cap manera. O sí?
Aquests dos documents els separen gairebé cinc segles, i d'alguna manera podríem dir que simbolitzen l'inici de les dues fases per les que ha passat l'Hospital. D'una banda, les ordinacions estableixen el funcionament intern d'un Hospital de la Santa Creu acabat de fundar, i el Projecte de Domènech plasma la integració de l'Hospital sorgit del llegat del banquer Pau Gil amb l'Hospital de la Santa Creu a la nova seu modernista, que a partir de llavors passa a anomenar-se de la Santa Creu i Sant Pau.
A banda d'aquest paral·lelisme, que hem de reconèixer que és una mica forçat, no hi res que els relacioni de cap manera. O sí?
Les Ordinacions de 1417
L'Hospital de la Santa Creu es crea el 1401 per la fusió de sis hospitals més petits que existien a la Barcelona de l'època. No és, però, fins 16 anys més tard que la seva Administració n'aprova els primers reglaments. Ens podem imaginar que ho fa empesa per la necessitat, ja que no devia ser fàcil coordinar el dia a dia de sis establiments que fins poc abans havien funcionat independentment, i hi hagué la necessitat de clarificar les atribucions i els deures de cadascú.
Aquestes primeres Ordinacions es recullen en un volum manuscrit en pergamí, amb cobertes de fusta folrada de cuir i amb fermalls. Les cobertes es van deteriorar força al llarg del temps, i han estat restaurades recentment. Amb tot, s'hi aprecia el buit on l'escut de l'Hospital, devia decorar el llibre inicialment.
Tot i que se'l coneix com les "Ordinacions", el cert és que aquest llibre no té un títol formal. En efecte, no disposa d'una portada on se n'esmenti el títol, l'autoria o la data, sinó que al primer full ja hi trobem directament el sumari. No és fins al segon full que, en un preàmbul escrit amb tinta vermella, i després d'invocar la Trinitat i la Mare de Déu, el text ens informa que es tracta del recull de les "Ordinacions fetes sobre lo bon regiment e administració de la casa del Spital de la Sancta Creu de Barchinona. Ço és en qual manera cascun dels officials d'aquella casa de deuen haver en regir e administrar lurs officis qui comanats lus son."
El sumari del primer full, que és un afegit posterior, remet a cadascun dels oficis que es regulen: els administradors, el prior, els infermers, etc. Més avall, una nota al marge ens informa com "ab lo discurs del temps se són instituïts altres officis en lo Spital (...)"; ja que, efectivament, aquestes ordinacions es van ampliar dues vegades, el 1487 i el 1505.
Amb cada ampliació d'aquests reglaments, s'afegien nous fulls de pergamí amb els deures dels nous oficis que anaven sorgint: vicaris, procuradors, el notari de la casa, i fins i tot l'arxiver. Aquests darrers fulls es caracteritzen per una escriptura diferent, i per l'absència de lletres capitals decorades, que sí trobem a la primera part.
Aquestes ordinacions, ampliades successivament, van estar vigents fins el 1571, quan la Molt Il·lustre Administració (MIA) en van aprovar unes de noves. Aquestes ja no s'incorporaren a les anteriors afegint més fulls, sinó que es recolliren en un nou document produït per impremta. Per cert, cal remarcar que aquests nous reglaments, o Constitucions, també es van redactar en català, que va seguir sent la llengua de treball a l'Hospital fins i tot després de l'aplicació dels Decrets de Nova Planta[*].
►Accedeix a la digitalització del llibre de les Ordinacions
Aquestes primeres Ordinacions es recullen en un volum manuscrit en pergamí, amb cobertes de fusta folrada de cuir i amb fermalls. Les cobertes es van deteriorar força al llarg del temps, i han estat restaurades recentment. Amb tot, s'hi aprecia el buit on l'escut de l'Hospital, devia decorar el llibre inicialment.
Tot i que se'l coneix com les "Ordinacions", el cert és que aquest llibre no té un títol formal. En efecte, no disposa d'una portada on se n'esmenti el títol, l'autoria o la data, sinó que al primer full ja hi trobem directament el sumari. No és fins al segon full que, en un preàmbul escrit amb tinta vermella, i després d'invocar la Trinitat i la Mare de Déu, el text ens informa que es tracta del recull de les "Ordinacions fetes sobre lo bon regiment e administració de la casa del Spital de la Sancta Creu de Barchinona. Ço és en qual manera cascun dels officials d'aquella casa de deuen haver en regir e administrar lurs officis qui comanats lus son."
Coberta, primer i segon full de les Ordinacions de 1417. (cliqueu per a veure'ls més grans) |
Mostres de l'escriptura de tres èpoques diferents: 1417, 1487 i 1505. (cliqueu) |
Amb cada ampliació d'aquests reglaments, s'afegien nous fulls de pergamí amb els deures dels nous oficis que anaven sorgint: vicaris, procuradors, el notari de la casa, i fins i tot l'arxiver. Aquests darrers fulls es caracteritzen per una escriptura diferent, i per l'absència de lletres capitals decorades, que sí trobem a la primera part.
Aquestes ordinacions, ampliades successivament, van estar vigents fins el 1571, quan la Molt Il·lustre Administració (MIA) en van aprovar unes de noves. Aquestes ja no s'incorporaren a les anteriors afegint més fulls, sinó que es recolliren en un nou document produït per impremta. Per cert, cal remarcar que aquests nous reglaments, o Constitucions, també es van redactar en català, que va seguir sent la llengua de treball a l'Hospital fins i tot després de l'aplicació dels Decrets de Nova Planta[*].
►Accedeix a la digitalització del llibre de les Ordinacions
El Projecte dels Hospitals reunits de Domènech i Montaner
El projecte complet dels Hospitals reunits, tal i com el presentà Domènech i Montaner. (cliqueu) |
Domènech va presentar un avantprojecte el 1902 que va permetre començar les obres de Sant Pau, però el projecte complet no el va entregar a la MIA fins el 1911. Aquest consistia en set volums enquadernats en pergamí, i presentats dins d'una caixa de fusta a mida, amb tanca i una nansa per al seu transport. Tant la capsa com els llibres originals encara es conserven a l'Arxiu Històric. Els toms I i II contenen els plànols. El tom III agrupa el Programa, la Memòria i el Plec de condicions. Els toms IV, V i VI són el pressupost desglossat de l'Hospital de la Santa Creu; i el tom VII, del de Sant Pau.
Els dos primers volums són en realitat sengles carpetes que contenen els més de 180 plànols del projecte, entre plantes, alçats i seccions, tant del recinte en conjunt com de tots i cadascun dels 48 pavellons que havien d'integrar el complex. Els volums IV a VII són una documentació molt tècnica i poc atractiva, ja que consisteixen exclusivament en pàgines pautades on s'hi desglossen les despeses per partides i capítols.
El volum III, en canvi, és potser el més interessant, i com ja hem dit, es divideix en tres parts. El Programa descriu a grans trets quines han de ser les característiques del recinte hospitalari, des de les condicions de l'emplaçament fins els espais que són necessaris. Aquesta descripció s'acompanya d'un estudi de les darreres innovacions en el disseny d'hospitals i una extensa relació d'establiments analitzats, tant europeus com de la resta de món. A la Memòria, Domènech i Montaner hi explica el seu projecte en detall. Després de repassar els antecedents que porten a l'establiment del doble hospital, fa una extensa descripció dels terrenys on s'ha assentar, del complex en conjunt i de cadascun des pavellons que l'han d'integrar, sense deixar en segon terme el programa decoratiu. Finalment, el Plec de Condicions recull les bases generals que hauran de regir l'execució de les obres, desglossades per articles.
Coberta i primera pàgina del Programa, Memòria i Plec de Condicions de Domènech i Montaner. (cliqueu) |
Però més que pel seu contingut, aquest llibre crida sobretot l'atenció per com està fet. Els textos estan totalment escrits a mà, així com les portades dels títols, que combinen tinta negra, vermella i blava en una estètica plenament modernista. Uns i altres foren executats pel dibuixant Francesc Labarta, un dels col·laboradors de Domènech i Montaner. Labarta fou el responsable, per exemple, de dissenyar els mosaic exteriors del Pavelló de l’Administració que evoquen la història de l'Hospital, i que foren realitzats per Mario Maragliano.
►Accedeix a la digitalització del volum III del projecte
Dos manuscrits singulars
Els dos tresors que us hem presentat aquí no podrien ser, en principi, més diferents. Més enllà de tractar-se de llibres manuscrits, pertanyen a èpoques molt distants entre sí, i ni tan sols estan escrits en la mateixa llengua: mentre que les Ordinacions estan escrites en català del segle XV, el Projecte de Domènech ho està en castellà, com era obligat amb la documentació oficial a l'època.
No hi ha dubte que totes dues obres mereixerien una entrada per a elles soles, i no ho descartem per a més endavant, però en aquesta ocasió volem remarcar aquest aspecte que tenen en comú, que és la presència de lletres capitals decorades. Aquest fet de per sí no seria destacable, ja que aquest recurs estètic era habitual a l'edat mitjana, i tots sabem que el modernisme s'inspirà sovint en l'època medieval. Tot i així, s'hi observen unes semblances més que remarcables, com podeu comprovar a les imatges de sota.
Tres lletres capitals de les Ordinacions (esquerra) i del Projecte, Memòria i Plec de condicions (dreta). (cliqueu) |
Les similituds són evidents, i massa importants perquè es tractin d'una mera casualitat. No només l'elecció de colors és la mateixa, sinó que fins i tot els traços dels ornaments que envolten les lletres tendeixen a les mateixes formes. Tot plegat ens fa pensar que, com a mínim, Domènech i Montaner es va inspirar en les Ordinacions a l'hora de decorar els volums del seu projecte. Podem suposar que Domènech tingué accés a l'Arxiu de l'Hospital, que sens dubte devia despertar el seu interès. La història de la institució que recull la Memòria només es podria haver elaborat a partir de material de l'Arxiu, i fins i tot s'hi refereix en descriure l'espai destinat a Arxiu i Secretaria, "capaz para contener los documentos y registros del Hospital de la Santa Cruz que cuentan siglos y millares de volúmenes".
No seria l'únic cas en què l'arquitecte es basa en obres ja existents –o directament les copia– per a fer els seus dissenys; al mateix Pavelló de l'Administració podem trobar exemples inspirats en l'arquitectura medieval. Així, les cúpules de la Biblioteca-Museu reprodueixen la de la capella de San Jerónimo del Convent de les Concepcionistes de Toledo (de fet, el primer estudi en profunditat d'aquesta cúpula, fins llavors pràcticament desconeguda, el publicà el 1905 Josep Font i Gumà, arquitecte i company habitual de Domènech en les seves sortides arqueològiques). També de la mateixa ciutat semblen procedir els models dels heralds o macers que flanquegen el relleu de Sant Jordi a la Sala d'Actes, obra de Pau Gargallo. En aquest cas, estarien basats en els que decoren l'exterior del Monestir de San Juan de los Reyes; tot que, en lloc de l'emblema dels Reis Catòlics, Domènech els fa dur únicament els quatre pals reials.
. |
La cúpula de San Jerónimo enfrontada a la de la Biblioteca-Museu (esquerra), i un macer de San Juan de los Reyes comparat amb el de la Sala d'Actes (dreta). (cliqueu) |