Presentació del volum 4 de Domenechiana

Portada de Domenechiana, vol. 4
(cliqueu per a veure-la més gran)

El proper dilluns 29 de setembre, a les 7 de la tarda, tindrà lloc al Centre de Lectura de Reus la presentació del volum 4 de la revista Domenechiana, editada pel Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) de Canet de Mar, i en la qual els autors d'aquest bloc col·laborem habitualment.

En aquest número, Sergi Alcalde ens parla de la Casa Rull de Reus; Pilar Salmerón, coautora d'aquest bloc, de les sales nobles de l'Hospital de Sant Pau; Carles Sàiz, de la fàbrica Jover, Serra i Cia. de Canet de Mar; Antonio Sama, del Monument a Antonio López de Comillas; Josep M. Buqueras, del mausuleu de Jaume I de Tarragona; Xavier Mas, dels treballs de Domènech i Montaner sobre la figura de Jaume I, que també s'inclouen al present volum; i Martí i Carles Sàiz tracten conjuntament de la Casa Lleó Morera de Barcelona.

La presentació comptarà amb la participació de Joaquim Sorio, regidor de cultura de l'Ajuntament de Reus, i Xavier Filella, president del Centre de Lectura. També hi intervindran els autors dels articles, excepte Antonio Sama i la Pilar. Tot i així, us convidem igualment a assistir-hi! L'entrada és lliure.

Per altra banda, en ocasió d'aquest acte a Reus, el CEDIM organitza una Ruta Domènech i Montaner, que inclou el trajecte en autocar i la visita de diversos edificis que l'arquitecte va construir a la capital del Baix Camp. Aquí sota en podeu veure el cartell; és molt recomanable.

(cliqueu)

L’Arxiu i Secretaria de l'Hospital

Vista de la sala d’Arxiu i Secretaria un cop rehabilitada.
(fotografia de Núria Lluís Ramírez;
cliqueu per a veure-ho més gran)

Aquesta sala, situada a l'extrem oest del Pavelló de l'Administració, es simètrica a la destinada a Biblioteca, i d’idèntiques dimensions, però de decoració molt més senzilla. Si els sostres de la Sala Cambó recreen una cúpula mossàrab, les de l’Arxiu tenen clares reminiscències gòtiques. Cadascuna de les seves dues voltes estan creuades per vuit nervis de pedra amb florons que s’entrecreuen formant un octàgon al centre, i decorades amb rajoles de ceràmica. En aquestes rajoles s’hi reprodueixen sengles núvols obrint-se per a deixar sorgir els símbols de la Santa Creu i de Sant Pau respectivament. D’aquests núvols emanen raigs en groc i vermell que s’estenen per tota la cúpula.

A la memòria del projecte presentat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner per a la construcció de l’Hospital, a l’apartat dedicat al Pavelló de l’Administració, s’hi descriu el lloc on ha d’estar situat l’Arxiu i la Secretaria:

[A Poniente] la gran Sala de Secretaria y Archivo, capaz para contener los documentos y registros del Hospital de la Santa Cruz que cuentan siglos y millares de volúmenes. 

Malgrat que Domènech tenia molt clar que aquesta sala s’havia de destinar a custodiar els documents produïts per l’Hospital al llarg de la seva història, no va arribar a veure’ls-hi instal·lats, ja que la sala no s’habilità fins després de la seva mort.

Detalls de les voltes de l’Arxiu i Secretaria, amb les
representacions respectives de la Santa Creu i de Sant Pau.
(fotografia de Núria Lluís Ramírez; cliqueu)

Habilitació de la Sala i trasllat de l’Arxiu

Uns mesos abans del tancament del vell Hospital i de la totalitat del seu trasllat al nou Hospital modernista, començà l’habilitació de l’espai destinat a Arxiu, que compartiria amb la Secretaria de la Molt Il·lustre Administració en ser el seu sotssecretari qui actuava d’arxiver en la custodia dels documents.

Projecte de Pere Domènech i Roura per a equipar l’Arxiu
amb mobiliari i una galeria elevada, 1923.
(cliqueu)

L’arquitecte Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner i continuador de la seva obra després de la mort del seu pare el 1923, presentà a l’Administració un plànol amb la distribució dels armaris dissenyats per ell mateix i que haurien de contenir els lligalls i pergamins de l'Hospital de la Santa Creu. També féu palesa la conveniència de construir una galeria perimetral elevada per poder utilitzar-la quan convingués per a ampliar l’Arxiu, amb l’avantatge de poder-la fer servir també per a la neteja dels finestrals. A la Biblioteca i Museu també se n’hi instal·laria una d’idèntica. 

La transformació

A partir sobretot de la dècada dels 1950s, l’Hospital començà a viure una gran transformació degut a les creixents necessitats d’espai; tant de sales pel sorgiment de noves especialitats mèdiques, com per a allotjar el personal administratiu en augment. La Sala de l’Arxiu, igual que la Biblioteca, patí una gran transformació i es dividí en pisos per a un millor aprofitament. La documentació de l’Arxiu es repartí llavors entre la Secretaria de la MIA i altres dependències del Pavelló de l’Administració.

L’Arxiu i Secretaria en una imatge dels anys 1950s. Si bé l’estança ja s’ha dividit en dos
pisos, encara conserva les galeries i els mobles dissenyats per Domènech i Roura.
(cliqueu)

Amb la rehabilitació del Recinte, l’antic Arxiu i Secretaria ha tornat a recuperar la seva alçada, igual que la Biblioteca i Museu, però no així la seva funció de custòdia de la documentació històrica de l’Hospital. Aquesta, ara, es conserva en moderns armaris equipats amb totes les mesures de seguretat i climatització. Malgrat tot, perdura la nostàlgia pel fet que podria haver allotjat l’Arxiu de nou. Avui s’ha convertit en un gran auditori, anomenat Sala Pau Gil.


Visita virtual a l'Arxiu i Secretaria
 ►Després de la rehabilitació

El bloc comença una nova etapa

Passat el parèntesi d'estiu, enguany reprenem l'activitat d'aquest bloc amb una novetat important: a partir d'ara, comptem amb el suport de la Fundació Privada de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Aquest fet no implicarà cap diferència pel que fa al funcionament del bloc. Al contrari, aquest recolzament s'ha d'entendre també com un reconeixement institucional i oficial de les nostres contribucions a la divulgació de la història i el patrimoni de l'Hospital. En definitiva, de Santa Creu a Sant Pau deixa de ser "un bloc dedicat a l'Hospital" fruit d'una iniciativa particular, per a passar a ser, ara sí, "el bloc de la història de l'Hospital".

Tot i que a la pràctica no es notaran canvis, sí hem cregut necessari publicar aquesta breu entrada agraint a la Fundació Privada la seva confiança i el seu suport. Per tot plegat, gràcies!