L'Hospital de nens

A l'hora de dissenyar el conjunt hospitalari de la Santa Creu i de Sant Pau, Domènech i Montaner va preveure uns pavellons per a l'allotjament dels infants afectats per malalties infeccioses. Aquest petit complex que era l'hospital de nens estava separat de la resta d'edificacions del recinte i comptava amb  un accés independent des de l'exterior. S'havia de situar a la zona nord-oest del recinte, aproximadament al centre del costat del carrer de Catalunya (avui dia Sant Quintí), però, com tants altres pavellons, no s'arribà a construir. En el seu emplaçament s'hi edificaria més endavant el pavelló del Sagrat Cor, que per cert fou enderrocat el 2012 per a deixar lloc al Nou Hospital.

L'Hospital de nens tal i com apareix en una perspectiva del projecte de Domènech i Montaner.
(cliqueu per a veure'l més gran)

L'hospital de nens consistia en tres pavellons de malalts disposats com les fulles d'un trèvol al voltant del bloc d'admissió, al qual estaven units a través de galeries cobertes. Al bloc d'admissió s'hi accedia directament del carrer per una rampa; comptava amb una única planta que allotjava, a més del vestíbul d'entrada, una sala per al metge, una altra per a la germana hospitalària, dues sales d'observació i dos petits banys.

Els pavellons connectats al bloc d'admissió tenien una mateixa estructura, però cadascun estava dedicat a una malaltia diferent: el que es projectava vers el nord-oest corresponia a la diftèria, el del sud-oest al xarampió, i el del sud-est a l'escarlatina. Cadascun d'aquests cossos consistia en un sol pis amb soterrani, mesurava uns 25,5 metres de llarg per 14 d'ample, i estava dividit transversalment en quatre crugies. Les seves dependències es distribuïen simètricament a banda i banda d'un passadís que el recorria longitudinalment des de la galeria d'accés fins a l'extrem més allunyat, on s'hi trobava la sala d'operacions, una estança semicircular amb grans finestrals que asseguraven una bona il·luminació natural. A la primera crugia s'hi trobaven dues sales de dia i joc (recordem que eren pavellons infantils) amb bany. La segona crugia allotjava dues sales de sis llits cadascuna.

A la tercera crugia, el passadís central doblava la seva amplada donant lloc a una àmplia sala o pati cobert decorat amb fonts i envitrallat amb motius florals. A cada banda d'aquest pati s'accedia a través de les vidrieres a tres sales d'aïllament i un bany.  Finalment, la quarta crugia, la més propera a la sala d'operacions, allotjava a un costat del passadís la sala del metge, i a l'altra la sala de la germana hospitalària. Aquesta disposició mantenia apartada la sala d'operacions de les sales dels infants  per a evitar-los efectes traumàtics.

Esquerra: disposició general de l'Hospital de nens.
Dreta: secció longitudinal i planta del bloc d'admissió i d'un dels pavellons de malalts.
(cliqueu) 

Totes les dependències dels pavellons eres coronades per teulats curvilinis a dues aigües, com les del pavelló de desinfecció, i presumiblement de teules ceràmiques. El tancament de totes les sales vers el passadís interior era per vidrieres per a minimitzar l'efecte claustrofòbic en aquells infants que hi estaven confinats.

Amb aquest model (cliqueu la imatge de sota) podreu apreciar el conjunt projectat per Lluís Domènech i Montaner, fer-lo girar per a observar-lo des de tots els angles.

La torre d'aigües

Torre d'aigües tal i com apareix en
una perspectiva del projecte original
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Quan Domènech i Montaner projectà els Hospitals Reunits de la Santa Creu i de Sant Pau, que era el nom original del projecte, no s'oblidà de planificar el subministrament d'aigua, gas i electricitat. Així com va preveure uns pavellons de màquines per a allotjar les fàbriques de gas i electricitat, també incorporà al disseny una torre de distribució d'aigües per a dur l'aigua de les mines als diversos pavellons.

La torre d'aigües havia d'anar situada a la part més alta del solar, aproximadament al centre del mur que tancava el recinte pel carrer del Mas Casanova. A més de buscar un lloc elevat per a donar major pressió a l'aigua, aquesta localització perimetral permetia l'accés directe als operaris, sense exposar-se als malalts ni destorbar-los.

La torre es situava sobre un gran pou circular d'11 metres de diàmetre, al fons del qual haurien anat a parar les aigües de les mines de captació i conducció propietat de l'Hospital. Unes escales helicoïdals al voltant del pou permetrien baixar fins al nivell de l'aigua de les mines, sobre les quals es situarien les bombes. Aquestes elevarien les aigües a un gran dipòsit a 34 metres d'altura, des d'on es podrien distribuir pel recinte.

Conscient que les mines no podrien proporcionar l'aigua necessària per a proveir tot el recinte, Domènech i Montaner va planificar un segon dipòsit connectat a la xarxa municipal, que en proporcionaria la resta. Aquest dipòsit de recollida es construiria sobre el pou, tot just sota el nivell de terra. A les dependències de la planta baixa s'hi ubicarien les bombes que durien aquestes aigües a un segon dipòsit elevat, més petit, situat sobre el dipòsit principal.

Els dipòsits elevats serien cilíndrics i de planta anul·lar per a permetre el pas de les escales helicoïdals pel seu centre. Per sobre del dipòsit principal s'hi elevaria un petit cos cilíndric per a suportar el dipòsit secundari. Aquest cos també actuaria a mode de llanterna, proporcionant llum a les escales de sota, i estaria envoltat exteriorment per una balconada circular o mirador.

Les dependències de la planta baixa es destinarien a sales de màquines, a l'emmagatzematge d'eines i aparells, al repartidor a pressió, i a l'habitació del maquinista lampista.

Secció de la torre d'aigües
(cliqueu)

El model d'aquí sota representa l'edificació dissenyada per Domènech i Montaner. Clicant-hi a sobre el podreu contemplar des de tots els angles.

Aquest edifici, com tants d'altres del projecte original, no s'arribà a construir. En el seu emplaçament s'hi acabaren situant els safarejos de l'Hospital, ja desapareguts per deixar lloc al nou hospital. Per al proveïment d'aigua, es construí un dipòsit elevat en una torre de formigó a l'extrem occidental de l'avinguda central transversal, també desapareguda: es desmantellà a mitjans dels 1990.