20 de juliol del 2012

Charging Crow i Black Hawk. De l’Hospital de la Santa Creu a Wounded Knee amb l'espectacle de Buffalo Bill

(cliqueu per a veure'l més gran)
L'arribada de l’espectacle del Salvatge Oest de Buffalo Bill al moll de Sant Bertran del port de Barcelona. Al dibuix, a l’esquerra i en darrer terme, es pot veure el vapor Palma mentre desembarca un dels cavalls de l’espectacle amb una grua. En primer pla a l'esquerra, en una taula, possiblement un funcionari i un membre de l'espectacle repassen les persones i animals desembarcats. Al centre, un cow-boy porta de les regnes un cavall una mica nerviós. A la dreta una parella observa un vistós indi i el seu mustang. Al fons de la imatge el dibuixant ha escrit el nom de Buffalo Bill a la muntanya de Montjuïc, just a sota del merendero de Miramar, que també ha estat senyalat per l'artista. Degut al desplaçament de la línia del litoral, tota l'escena transcorre on actualment hi ha una rotonda pentinada per una escultura d'Andreu Alfaro. (Pau Febrés, 1889, AHB. Ricard Martínez, 2012)


(cliqueu)
Campament del Circ de Buffalo Bill a l'Eixample de Barcelona, entre Aribau, Muntaner i la Diagonal, el desembre de 1889. (fotografia d'A. Carbonell i Fita/Arxiu Fotogràfic del CEC, sobre una captura de Google Street View. Ricard Martínez, 2012)


Buffalo Bill a Barcelona

L'espectacle del Salvatge Oest de Buffalo Bill va arribar a Barcelona el 17 de desembre de 1889, i s'hi va quedar fins el 20 de gener de 1890. Venia de París, on habia estat actuant durant l'Exposició Universal, i tot seguit va anar a Nàpols, continuant amb la gira. Sembla que aquí, a Barcelona, no va gaudir de massa èxit, malgrat la novetat de tenir a la ciutat uns personatges tan exòtics. El cas és que als diaris de l'època va córrer la notícia que alguns dels indis de la troupe van morir a la ciutat.(*) Ja fa temps que s'ha demostrat que això no va ser així.  El llibre de registres de pacients de l'Hospital de la Santa Creu explica quelcom al respecte.


Llibre d'entrades i sortides de malalts (any 1890) de l'Hospital de la Santa Creu.


(cliqueu)
A dalt, detall de l'entrada 815, corresponent al dia 6 de gener de 1890, on apareix el registre de Black Holk (Black Hawk). El lloc de procedència és una mica confús, tot i quedar clara la naturalesa índia del pacient i que és resident temporal a Barcelona.
A sota, detall de l'entrada 814, corresponent a Chargeng Cororo (Charging Crow), el 20 de gener de 1890. Aquí es pot llegir millor que el lloc de procedència és Pine Ridge Agency.


Pine Ridge Agency i la massacre de Wounded Knee

Pine Ridge Agency formava part de la Gran Reserva de la Nació Sioux, que ocupava bona part de South Dakota, el nord de Nebraska i l'est de Wyoming. Precisament, durant els primers mesos de 1890, el govern dels Estat Units inicià un proces per reduir l'extensió d'aquesta gran reserva i així concentrar els indis americans en cinc petites porcions de South Dakota. Aquest fet va desencadenar no pocs conflictes, que van tenir la seva culminació en la matança de Wounded Knee, dins del terme de Pine Ridge, el 29 de desembre de 1890, un any després de les actuacions de l’Espectacle a Barcelona. En aquella carnisseria, tropes del 7è de Cavalleria van encerclar, amb les llavors noves metralladores Hotchkiss, un grup de Sioux Lakota que duien de tornada a la reserva després d'un intent de revolta. Mentre els desarmaven on estaven acampats, es va desencadenar un tiroteig que va causar la mort de més de 150 sioux, molts d'ells dones i nens, tot i que també van morir molts soldats pel foc amic de les metralladores situades en un turó dominant el campament sioux.


(cliqueu)
Detall de l'entrada de Charging Crow, on s'especifica la seva residència temporal a Barcelona: campanya (campament) al carrer Rosselló.


(cliqueu)
Pàgina del 27 de gener de 1890, amb l'alta dels malats Charging Crow i Black Hawk. La creu sobre dos dels ingressats a la part superior indica que han mort. Per tant, l'alta dels dos indis es fa per recuperació de la malaltia (verola) i no per defunció.


Charging Crow i Black Hawk a Wounded Knee

Jordi Marill escriu sobre les notícies que arribaren de South Dakota:
«Els pellrojes volien tornar a casa. I és que hi havia el temor d'una nova guerra amb els sioux. L'opinió pública nord-americana temia els indis. Potser creien que eren rapinyaires com a les escenes del Show. (...) Els agents de les reserves, espantats, van demanar ajunt a l'Exèrcit.
Els indis de la gira europea s'enrolaren a la policia índia de la reserva. Red Shirt (el cap indi de la companyia) féu esforços de pacificació. El resultat dels disturbis van ser centenars de cadàvers coberts per la neu i el gel a Wounded Knee.
A la fi dels enfrontaments, John Burke, (el manager de l'espectacle) contractà 150 sioux nous per a una nova gira europea a Alemanya, alguns dels quals havien participat en els aldarulls. Charging Crow hi va participar. El 1894 era encara amb Cody a la companyia.»** 
Al marge d'aquesta vaga referència de Charging Crow, es desconeix què va fer Black Hawk durant el conflicte.


(cliqueu)
Vista del cementiri de Wounded Knee on son enterrades les víctimes de la massacre. (quatre fotografies procedents de Flickr de ModdTodd, miss_distance, Yakin669 i jimmiwayne, sobre una captura del mateix lloc de Google Street View. Ricard Martínez, 2012)

Ricard Martínez
Arqueologia del punt de vista


MARILL, Jordi, Aquell hivern. L'Espectacle de Buffalo Bill a Barcelona. Hesperus: Barcelona, 1998.
** Íbid., pàgs. 109-110.

4 comentaris:

  1. Bona tarda, Soc en Jordi Marill, l'autor del llibre "Aquell Hivern" que heu esmentat. Trobo força bo el vostre treball. Es cert que més noticies sobre aquests indis no ha estat possible trobar-les. He fet recentment una pàgina a Facebook per posar-hi les últimes coses que he trobat. Podria utilitzar les fotos que he publicat en aquesta pagina. Segurament podré trobar fotografies d'en Black Hawk i d'en Charging Crow i també us les deixaria. Fins ara he trobat que en Black Hawk va morir atropellat a Scottsbluff quan tenia 84 anys (http://www.usgennet.org/usa/ne/topic/newspapers/bio/west/wildwest.htm)

    ResponElimina
  2. Benvolgut Jordi Marill, Primer de tot disculpa el retard en respondre el teu comentari. No he visitat aquest enllaç en un temps.
    Moltes gràcies, tan per l'elogi, com per l'oferiment. I sobretot per les novetats respecte un dels protagonistes.
    Vaig voler fer aquesta entrada com una col·laboració en aquest blog interesant, que porta aquest equip de persones tan meticuleses i m'alegra que hagi servit per mantenir vives les novetats al respecte.
    Serà molt interessant seguir al corrent de tot aquest tema.
    Buscaré la pàgina de Facebook que esmentes per seguir en contacte.

    Fins aviat

    ResponElimina
  3. Perdone(n) que no sea capaz de comentar en catalá sino en castellano en esta entrada. Soy de Bélgica y vivo en EEUU, tras pasar más de 20 años en España, conctretamente en Andalucía (+9 meses en Euskadi). Entiendo el catalán cuando lo leo, pero no puedo hablarlo. Me ha encantado este blog, y quería felicitar al autor! Yo también buscaré la página Facebook mencionada en el comentario anterior, esperando que aún exista. Quería compartir con Ustedes un vídeo que he descubierto hoy, que también me marcó, porque trata en detalle del tema de este blog, https://www.youtube.com/watch?v=-7t3385jqa4
    y en mi caso porque también elegí usar el mismo 'detalle de la historia' de forma ficticia en un capítulo de una 'saga' que cuento en mi blog. En el capítulo cuyo enlace agrego a continuación, Annie Oakley se (re)encuentra con los dos Lakotas objeto de este artículo. https://recornection.com/2020/03/31/the-story-of-the-peoples-tree-the-clown-of-venice/
    ¡Enhorabuena de nuevo y gracias por este gran trabajo!

    ResponElimina
  4. Bona tarda, estic cercant informació i he topat amb aquest bloc, sembla ser que un dels dos, o un tercer, es va quedar a Barcelona i va tenir descendència catalana fins a l'actualitat.

    ResponElimina