Les congregacions de l'Hospital i els seus escuts

Escultures d'una germana i d'un germà hospitalaris
flanquejant un baix-relleu de Sant Martí de Tours, a la
porta adossada a l'escala del vestíbul del Pavelló de
l'Administració.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Des de finals del segle XVIII, l'Hospital de la Santa Creu va comptar amb dues germandats religioses, una de masculina i una de femenina, dedicades a l'atenció dels seus malalts. Es tractaven dels Germans Hospitalaris de la Santa Creu i de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu. Creades ambdues per iniciativa privada, estigueren a les ordres de la Molt Il·lustre Administració (MIA), fins que es constituïren en agrupacions amb personalitat pròpia a finals dels anys 1920. Ambdues germandats foren immortalitzades al Pavelló de l'Administració del nou Hospital de Sant Pau, on les estàtues d'un germà i una germana presideixen l'accés a l'escala noble.

Germans de la Caritat

La comunitat de germans es constituí el 24 de març del 1784 per resolució de la MIA, en resposta a un memorial presentat pel seu fundador, Jaume Sayrols, venedor de teixits de Barcelona. Amb el nom de "Germans Infermers de la Caritat", Sayrols i nou companys més van prendre els vots i els hàbits després de cinc dies d'exercicis espirituals. L'escut que adoptaren, per acord de la Junta, fou el propi de l'Hospital, amb el lema "Charitas":

"Escut quadrilong amb base arrodonida i punta, partit: al 1r, de gules[*], una creu patent[*] d'argent; i el 2n quarterat: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 2 pals[*] de gules; el peu, d'argent, amb el lema CHARITAS"

(cliqueu)

Normalment, aquest escut es representava en una cartel·la, timbrat per una corona reial oberta i acompanyat d'una branca de palma a la destra i de lliri a la sinistra. Precisament aquesta variant fou la que utilitzà el propi Hospital entre  finals del segle XIX i principis del XX.

El 31 d'octubre del 1791, els Germans de la Caritat van rebre de part de la MIA les seves constitucions, i aviat es van estendre a altres hospitals del Principat, com ara a Mataró, Girona, Olot, o al manicomi de Salt. Amb tot, formalment la comunitat seguia devent obediència a la MIA de Santa Creu. Això canvià l'1 de gener del 1928, quan el papa Pius XI erigí la comunitat en "Pia Associació de Germans de la Caritat de la Santa Creu". Amb el canvi, conservaren l'hàbit, però modificaren l'escut per a diferenciar-lo del de l'Hospital, tot adoptant la divisa de Sant Pau: "Charitas Christi urget nos".

"Escut quadrilong amb base arrodonida i punta: de gules, una creu patent convexada[*] d'argent, angulada de 12 raigs rectilinis d'or; el peu, d'argent, amb el lema CHARITAS CHRISTI URGET NOS"

(cliqueu)

La Pia associació prengué com a patró l'Exaltació de la Santa Creu. De fet, el nou escut adoptava el blasonament de la Santa Creu (advocació de la Catedral de Barcelona), en la seva forma més habitual a l'època (patent convexada), afegint-hi els rajos daurats. L'escut es representava, com l'escut anterior, dins d'una cartel·la i acompanyada d'una branca de palma a la destra i de lliri a la sinistra, però sense corona.

La Pia Associació de Germans de la Caritat de la Santa Creu desaparegué definitivament després de la Guerra Civil.

Germanes Hospitalàries

La comunitat femenina fou fundada el 9 de juliol del 1792 pel llegat del marquès de Llupià, amb el nom de "Señoras Hermanas Enfermeras dedicadas al Servey dels Pobres del Hospital de Santa Creu de Barcelona". Les Germanes donaven servei al propi Hospital, a l'Institut Mental, a la Granja, i a l'Hospital de Sant Llàtzer, i no tenien altres superiors que la Junta d'Administració dels centres on servien.

El primer escut que prengueren, per acord de la MIA, era idèntic a l'adoptat pels Germans Hospitalaris, basat amb l'escut del propi Hospital i amb la divisa "Charitas".

El 1927 sol·licitaren a Roma l'aprovació de Pia Associació com a Congregació religiosa. Així s'hi constitueix el 16 de juliol del 1927 per part del papa Pius XI, adoptant el nom de "Congregació de Germanes Hospitalàries de la Santa Creu". El canvi portà a l'adopció d'un nou escut, abandonant naturalment el de l'Hospital, tot i que en mantingueren la divisa "Charitas". El nou escut que adoptaren exaltava la Santa Creu, tal i com farien els Germans mig any després, però característiques clarament diferenciades.

"Escut quadrilong amb base arrodonida i punta: de gules, una creu llatina trebolada[*] d'argent, angulada de 20 raigs rectilinis d'or; el peu, d'argent, amb el lema CHARITAS"

(cliqueu)

Com després els germans, el nou escut es representà més habitualment en una cartel·la, de la que desaparegué la corona, i també acostada de branques de palma a la destra i de lliri a la sinistra.

Passada la Guerra Civil, les germanes Hospitalàries van reprendre la seva activitat i van rehabilitar la Granja de la Santa Creu com a noviciat, casa de convalescència, clínica i escola infantil. Actualment la congregació segueix activa, desenvolupant la seva missió hospitalària i assistencial també a l'Amèrica del Sud.