L'escut de l'Hospital de la Santa Creu té més de 600 anys d'antiguitat (tants, de fet, com la pròpia institució), i al llarg de la seva història ha sofert múltiples modificacions. No es tracta de modificacions en el sentit estricte, ja que el blasonament es manté, sinó més aviat d'alteracions en el disseny i la presentació, que reflecteixen les modes i els gustos de cada època: canvis en la forma de l'escut, addició de timbres, suports, orles, etc.
Una de les sèries d'impresos ("impresos" també en sentit literal: produïts a l'impremta) més antigues de l'Hospital són els títols de nomenament de baciners, és a dir, dels responsables de recaptar les almoines. Els baciners gaudien de privilegis especials, de manera que el seu nomenament s'havia d'oficialitzar i ser recollits documentalment. Com a mínim entre 1660 i 1745, i probablement des de molt abans, els documents en qüestió anaven encapçalats per l'escut caironat que veieu a l'esquerra, fidel al que històricament havia ostentat, però limitat per les tècniques del gravat en fusta.
A la segona meitat del segle XVIII, l'escut d'impresos i edictes es substitueix per una representació més florida, consistent en un losange més elaborat, envoltat de filigranes que semblen anunciar les cartel·les que s'adoptaran posteriorment. És també la primera ocasió en què gràficament els pals reials dels quarters del flanc sinistre passen de ser quatre a dos.
Als primers anys del segle XIX, i fins 1820 aproximadament, la decoració que emmarca l'escut pren definitivament la forma de cartel·la, i s'hi incorpora un timbre en forma de corona[*], que sembla ser d'infant o reial oberta. Abandonada definitivament la forma caironada o losanjada, l'escut adopta en aquests moments una forma semicircular apuntada[*], que resultarà molt efímera. Tant la presència de cartel·la com la corona faran fortuna, i es mantindran com a part de l'escut fins ben bé els anys 1980, quan es recupera també la primitiva forma caironada. Pel que fa a la representació del blasonament, la creu de la Catedral pren per primera vegada una forma patent convexada[*]. Els pals reials es mantenen en dos, però amb aquest escut sorgeix una confusió en els seus esmalts.
Durant el segon quart del segle XIX l'escut es representa amb boca ovalada. La corona s'hi manté, i la cartel·la adopta una forma més treballada, incorporant la llegenda "Hospital General de Santa Cruz de Barcelona" orlant l'escut. Com a novetat, s'acompanya d'una branca de llorer a la destra i una de palma a la sinistra, unides amb una cinta. Aquest és el moment en què l'escut de l'Hospital es representa més recarregat; des d'ara, els escuts subsegüents tendiran a la simplificació, si bé les branques de llorer i palma tindran encara una llarga vida.
A la segona meitat del segle XIX la forma ovalada es suavitza, sense arribar a fer-se circular, i la cartel·la s'estilitza fins a ser gairebé imperceptible, excepte per les volutes inferiors; la corona també es simplifica -a partir d'ara perd les perles entre els florons- i les branques es mantenen. Els pals reials tornen a ser quatre, i el convexat de la creu de la Catedral desapareix.
Entre finals del segle XIX i principis del segle XX l'escut adopta una boca d'estil francès, quadrilong amb base arrodonida i punta[*], incorporant un peu amb la divisa "Charitas". Aquestes són les armes que adoptaran com a pròpies les comunitats religioses de l'Hospital. Veiem que la creu de la Catedral recupera la forma patent convexada, i la cartel·la desenvolupa volutes que arriben a abraçar les branques, que ara són de palma a la destra i de lliri a la sinistra. La corona també es manté, amb petites variacions. Cal dir que la incorporació el 1914 de l'Hospital de Sant Pau instituït pel llegat de Pau Gil no té cap reflex als símbols de la institució.
Durant un breu període, entre els anys 20 del segle XX i fins 1935, es torna a l'escut de boca gairebé circular de la segona meitat del XIX amb branques de llorer i palma.
Durant a penes un any, entre 1935 i 1936, en plena Segona República, l'Hospital adopta un escut-segell de forma octogonal allargada, despullada de tot ornament: ni cartel·la, ni branques, ni, naturalment, corona. La creu de la Catedral s'allargassa per a omplir l'espai, i els pals reials es tornen a reduir a dos.
De 1936 a 1938 la Generalitat de Catalunya incauta l'Hospital i en fa Hospital General de Catalunya. Com a institució nacionalitzada, l'Hospital utilitza el segell de la Generalitat republicana.
Immediatament després de la Guerra Civil l'Hospital recupera el seu estatus, i també el blasonament d'abans del 1935, reprenent per segona vegada l'escut gairebé circular amb corona i branques de la segona meitat del XIX. Tot i que posteriorment encara s'adoptaran nous escuts, aquesta variant es seguirà utilitzant d'una o altra manera fins ben entrats els anys 1970.
A la dècada dels 1940 s'utilitza un escut amb una forma més ovalada, però que manté la resta de les característiques de l'escut anterior: la creu patent sense convexar de la Catedral, quatre pals reials, les branques de llorer a la destra i de palma a la sinistra, abraçades per les volutes d'una cartel·la reduïda a la mínima expressió.
A finals de la dècada dels 1960 i durant tots els 1970 es recupera el disseny de l'escut de canvi de segle: boca d'estil francès, la cartel·la amb volutes, la corona, les branques de palma a la destra i de lliri a la sinistra; fins i tot es torna a la forma convexada de la creu de la Catedral. L'únic element que no es recupera és el lema "Charitas", que el 1927 havia estat adoptat com a propi per la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Santa Creu.
Entre 1981 i 1998 s'utilitza un escut que recupera la forma caironada per primera vegada des del segle XVIII. Desapareixen branques, cartel·la i corona. Es tracta més aviat d'un segell "de disseny", que ja prefigura l'escut actual en elements com ara la desaparició definitiva del convexat de la creu de la Catedral i la representació de només dos pals reials.
El 1998 s'adopta l'escut-emblema que encara avui dia utilitza l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que manté la forma caironada de l'anterior i introdueix una novetat a la creu de la Catedral, que no només no hi apareix convexada, sinó lleugerament concavada. A diferència dels escuts més antics, però, el nombre de pals queda reduït a dos.
Bàsicament l'escut sempre ha estat el mateix. El nombre de pals és un error molt difós amb les armes de Barcelona. Per motius estètics o polítics, van deixar de ser quatre per dos o tres, però únicament pot ser correcte si es veuen els quatre pals.
ResponEliminaSí, i és una llàstima que el 1992, quan l'Hospital es plantejà l'adopció d'un símbol definitiu recuperant l'escut tradicional, no es pensés a recuperar els quatre pals. Sens dubte, no devien considerar necessari comptar amb un assessorament expert al respecte...
ResponEliminaPer cert, el primer quarter no em queda clar si ha de ser de gules amb la creu grega patent d'argent o d'argent amb la creu grega patent de gules.
ResponEliminaAquella part de l'escut ha de ser vermella amb la creu blanca o blanca amb la creu vermella?
Veig que hi ha versions que el fons porta unes ratlles verticals que es la forma de dir esquemàticament que el fons és vermell, però a d'altres versions sembla que la creu no ha de ser blanca.
Com és?
Hola, Xavi.
ResponEliminaEstà clar que el primer quarter ha de ser de gules, una creu patent d'argent (igual que l'escut de la Catedral).
Altra cosa és com es representés en els segell utilitzats. Com deies en el teu comentari anterior, l'escut sempre ha estat el mateix...
La creu massissa dels primers temps es deu, sens dubte, a la dificultats pròpies de la tècnica de treballar la fusta per a fer els segells. Amb l'adopció de segells de metall, sembla que els esmalts es van representant correctament (si més no, pel que fa al primer quarter).
Finalment, al segle XX, les representacions ja obeeixen a criteris més estètics i de disseny que no pas pròpiament heràldics.
Gràcies.
Elimina