El llegat del marquès de Castellbell

Des de la seva creació a l'any 1401, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha rebut infinitat de llegats i  herències al seu favor, contribucions de persones senzilles o nobles, que van ajudar a continuar amb l'existència de l’Hospital. En els seus primers temps, en una Barcelona medieval plena de pobresa, cada diumenge o diada festiva s'aportava una petita almoina a les Esglésies, i durant segles es van fer circular bacines que demanaven caritat pels pobres malalts. I fins fa molt poc, també a les notaries de Barcelona es preguntava als que feien testament si deixaven alguna cosa per l'Hospital. Així s'explica que moltes cases, terrenys i valors mobiliaris fossin de la seva propietat. Una d'aquestes herències fou la del marqués de Castellbell.

Joaquim de Càrcer i d'Amat,
marquès de Castellbell

D. Joaquim de Càrcer i d'Amat va ser el sisè marquès de Castellbell. Nascut a Figueres a l'any 1836, també fou marqués de Castellmeià, baró de Granera, de Pau i de Talamanca. Personatge destacat de la vida barcelonina,  va col·laborar com a mecenes en diverses obres, la més destacada de les quals és el grup escultòric homenatge a la cançó popular, obra de  l'escultor Miquel Blay[*], que es troba a la façana principal del Palau de la Música Catalana. Propietari d'innumerables immobles i censos dins i fora de la província de Barcelona, repartia la seva residència entre les propietats que tenia a Sant Feliu de Llobregat, Horta, Sant Andreu del Palomar i la placeta de Santa Anna de la nostra ciutat. Es va casar amb Maria de la Concepció d'Oriola-Cortada i Salses, de la que quedà vidu i sense descendència.

Escultura de Miquel Blay al
Palau de la Música  Catalana
(cliqueu per a veure'l més gran)

D. Joaquim de Càrcer morí l'11 de setembre de 1923 a l'edat de 86 anys. Al seu testament, de 5 d'abril de 1922, va nomenar hereus de confiança els senyors Joan Brossa i Bassa, prevere; Enric Bellonch i Padrós; i Raimon Duran Ventosa, i en cas de mort d'aquest el seu fill Raimon Duran Falp. Aquests havien de complir les últimes voluntats del marquès, que consistien en la liquidació dels béns de l'herència en el temps, manera i forma que es considerés més convenient. Un cop coberts tots els deutes, impostos i despeses, havien de lliurar la quantitat restant a l'Administració de l'Hospital de la Santa Creu. El llegat era prou important: cases a la plaça de Santa Anna i als carrers de Canuda i de la Flor; terrenys al Clot i a Sant Martí de Provençals; i bons amortitzables al 5% anual. El primer taló lliurat a l'Hospital va ser d'un milió de pessetes.

La donació tenia les seves condicions, i era que les rendes es destinessin a la fundació i sosteniment d'una sala amb el nom de "Castellbell" a qualsevol dels edificis que s'estaven construint al recinte modernista de Santa Creu i Sant Pau. En aquesta sala havien de ser acollits els "malalts barons pobres", també coneguts com "pobres vergonzantes", és a dir, aquells que havent gaudit en altre temps d'una bona posició social, havien caigut en desgràcia per algun motiu. L'acolliment havia d'incloure no només les estades, sinó també el sufragi dels medicaments, les operacions quirúrgiques i altres atencions necessàries. Un altre curiós desig del Sr. Marquès era que la sala estigués presidida pel seu bust en marbre, obra de l'escultor Miquel Blay, tot i que no ho arribà a imposar com a condició per a evitar caure en un afany de vanaglòria pòstuma.

Així, el 10 de maig de 1930 s'inaugurà oficialment la sala Castellbell al Pavelló de Sant Salvador, on finalment també va ser col·locat el bust. La sala comptava amb 28 llits destinats a malalts barons pobres, seguint la voluntat del seu fundador. Passada la Guerra Civil, la sala es va destinar a malalts d'oftalmologia, otorrinolaringologia, neurologia i traumatologia fins a la seva transformació l'any 1967, quan s'hi instal·là la Unitat Coronària. Inaugurada el 1969, aquesta es traslladà tres anys més tard al Servei de Cardiologia, i gràcies a un altre benefactor, D. Carles Casades de Còdol, el qual contribuí amb 13 milions de pessetes, s'hi inauguraren el 28 de febrer de 1974 les noves Unitats de Cures Intensives Generals.

El bust obra de Miquel Blay presidint la sala Castellbell, al
pavelló de Sant Salvador, en una fotografia dels anys 1970
(cliqueu per a veure'l més gran)

El bust del marquès de Castellbell va passar per diversos emplaçaments de l'Hospital fins l'any 1999, quan amb la inauguració de la Unitat de Semicrítics va tornar als seus orígens presidint la seva sala al Pavelló de Sant Salvador. Recentment, per tal d'assegurar-ne la preservació durant les obres de rehabilitació del recinte històric, el bust ha estat retirat, però el Sr. Marquès espera tornar de nou a l'Hospital un cop finalitzada la restauració dels edificis.