Cerca al bloc

22 de maig de 2015

La bòbila

La bòbila de l'Hospital.
Detall d'una imatge dels 1930s.
Abans de desaparèixer, la bòbila era segurament l'edifici més antic del recinte de l'Hospital. De fet, sembla que ja hauria existit abans que s'iniciés la construcció de l'hospital modernista. La presència de bòbiles, o forns de maons, a la zona del Camp de l'Arpa - Guinardó es remunta a mitjans del segle XIX, quan se n'hi instal·laren moltes, així com corders i fabricants d'eixàrcia, juntament amb la farga de l'Aram(¹).

No tenim informació sobre la construcció d'aquesta bòbila en concret, però podem suposar que passà a mans de l'Hospital el 1919, quan es compren els terrenys on estava emplaçada.

L'any 1918, l'Hospital només posseïa una mica més de tres quartes parts del gran solar rectangular actual. La major part d'aquests terrenys els havia adquirit de Josep Xifré a un preu avantatjós el 1890, als quals s'havien sumat els de Sant Pau, que lliuraren els marmessors de Pau Gil el 1913, més algunes adquisicions puntuals. Per a completar la regularització del seu emplaçament, l'Hospital seguí comprant camps i solars a diversos propietaris fins el 1921.

Així, el 30 de maig de 1919 comprà als fills i hereus de Josep Utset i Jonullà un tros de terra on hauria estat ubicada la bòbila (vegeu el plànol de sota). Utset l'havia adquirit de Miquel Casamitjana i Artigós el 10 juliol de 1890. A l'escriptura de 1890 consta com "una porción de tierra campa con algunos algarrobos", mentre que a la de 1919 hi diu "antes con algunos algarrobos", la qual cosa suggereix que la bòbila s'hauria construït entre ambdues dates. De fet, la família Utset es devia dedicar a aquest negoci, com es pot desprendre del fet que el 1857 Josep Utset i Casamitjana, pare de l'anterior, sol·licités a la Comandància d'Enginyers aixecar una bòbila a la zona del Camp de l'Arpa. L'expedient es troba al fons Zones Polèmiques de la Comandància d’Enginyers, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó(²).

Fases d'adquisició de terrenys per l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau entre 1918 i 1921.

Per una nota que Pere Domènech i Roura remet als Administradors de l'Hospital demanant autorització per a ampliar-la, sabem que el setembre de 1922 la bòbila o "horno antiguo, nuevamente habilitado en los terrenos que fueron de los Srs. Utset, que integran el solar de los Hospitales de La Sta Cruz y Sn Pablo" estava en funcionament i produint maons per a les obres de construcció de l'Hospital, aprofitant la terra procedent de les excavacions de soterranis i galeries. Es pot pensar que, tan bon punt adquirit el forn (o el que en quedés) amb la compra dels terrenys d'Utset, es va veure que un cop rehabilitat podria proporcionar material a la construcció i abaratir-ne els costos.

Dues seccions de la bòbila, per Pere Domènech i Roura.
S'hi aprecien les galeries del forn continu i la
disposició de la xemeneia.
(cliqueu per a veure-ho més gran) 
A la mateixa nota s'informa que en aquell moment el forn de maons podia arribar a produir 60.000 peces mensuals, d'una qualitat superior a la disponible al mercat, però que resultaven insuficients per a cobrir tota la demanda de les obres. És per això que Domènech i Roura proposà la seva ampliació "antes de que se intensifique la obra de mampostería" per a arribar a la producció necessària, que estimava en unes 283.000 peces mensuals (7 de setembre de 1922).

Per a augmentar la producció de la bòbila a 250.000 peces al mes, Domènech i Roura proposà incorporar-hi un forn continu de cambres múltiples i sortida per xemeneia, així com incrementar la superfície de l'edificació. Les bigues, maons i teules que s'utilitzessin en l'ampliació podrien ser utilitzades més endavant en construccions posteriors.

Planta de la bòbila, per Pere Domènech i Roura. El forn continu, del qual s'hi representen les
galeries, s'envolta dels pals que en sostenen les cobertes. A la dreta, dos coberts annexos.
(cliqueu)

El forn continu es van construir, però no sabem si també es van bastir els altres coberts annexos que Domènech i Roura havia projectat. Si efectivament van existir, segurament en acabar l'obra es van desmuntar per a aprofitar-ne els materials, tal i com estava previst, i no en quedà cap vestigi.

En concloure les obres de l'Hospital, la bòbila va caure en desús i passà a servir de magatzem de peces sobrants de la construcció: rajoles, teules, vidrieres, etc. Cap als anys 1960s passà també a ser magatzem del personal de tallers i jardineria. Per la mateixa època es va habilitar una part del pis superior, sobre les galeries del forn, com a seu de l'Agrupament Escolta Sant Jordi, que desenvolupà les seves tasques a l'Hospital fins ben entrats els 1980s.

Cap al 1990, l'edifici ja es trobava força degradat. Enclavada al mig de l'aparcament dels treballadors des de l'ampliació d'aquest, vint anys enrere, la bòbila s'havia convertit definitivament en un edifici marginal. Part de la coberta de la part posterior (nord) s'havia esfondrat, però ja no s'arribà a reparar. El 1996 fou enderrocada, juntament amb els safaretjos i el pavelló de Santa Faustina, per a fer espai a la primera fase de construcció del Nou Hospital.

La bòbila pocs anys abans de ser enderrocada.
(cliqueu)

Aquí sota teniu el model de la bòbila amb l'aspecte que devia presentar en acabar les obres de l'Hospital. Si cliqueu la imatge, se uns obrirà una nova finestra que us permetrà moure'l, fer-ho girar i observar-lo des de tots els angles.


¹. TATJER i MIR, Mercè. L'eixamplament de l'espai industrial (1875-1897). Barcelona Quaderns d'Història, 16. Barcelona, 2000. Pàgina 224.

². Op. cit. Nota 59.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...