Cerca al bloc

24 d’abril de 2015

Un veí exemplar

A mitjans del 2013, la meva bona amiga Ma. Lluïsa Longan em va trucar a l'Arxiu per a dir-me que hi havia un membre de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família interessat en rebre informació sobre l'església de l'Hospital. Aquest va ser el meu primer contacte amb Antoni Navarro i Monteys.

Antoni Navarro i Monteys
L'Antoni és un home amb qui connectes de seguida. Educat, afable, bon conversador i, sobretot, entranyable. El vaig admirar i estimar des d'un primer moment, malgrat que les nostres converses van ser telefòniques fins que per fi el vaig poder conèixer personalment el gener de 2014, quan l'Associació em va demanar que fes una xerrada sobre la Capella Major, i on ell, per suposat, va tenir molt a veure. Vaig preparar amb molta cura la meva presentació, però ell em va sorprendre lliurant-me un acurat treball que contenia tota la informació que havia estat recercant.

Antoni Navarro i Monteys va néixer a la nostra ciutat el 1923. Pertany a la tercera generació d'una família que tenia una cistelleria al carrer de la Diputació, número 321, i de la qual es va fer càrrec fins que es va jubilar. Al respecte, ell mateix em va explicar una bonica anècdota. I és que el mosaïcista Mario Maragliano, col·laborador habitual de Domènech i Montaner, tenia el seu taller al número 314 del mateix carrer de la Diputació, gairebé davant de la botiga de la família, regentada llavors pel pare de l'Antoni. Don Mario hi anava a comprar els cistellets on classificava les tessel·les que utilitzava per a realitzar els mosaics del nostre Hospital.

La cistelleria de la família d'Antoni Navarro cap als anys 1970s. - Arxiu de la família Navarro Donadeu.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Anunci dels tallers de Mario Maragliano
Home inquiet, una de les preocupacions de l'Antoni ha estat el treball en grup, i sobretot el treball solidari. Ja de jove i fins l'esclat de la guerra civil va formar part del moviment escolta, i anys més tard es va reintegrar en aquest moviment,  primer en el grup de pares i després com a cap de l'Agrupament Antoni Gaudí del barri de la Sagrada Família. La seva inquietud també el va dur a realitzar els cursos de català que promovia Òmnium Cultural homologats per la Universitat de Barcelona, i a obtenir el títol de mestre de català el 1979.

Impulsor de l’Espai de Gent Gran del Centre Cívic Sagrada Família, va ser responsable de la Comissió de Cultura i membre de la Comissió de Gent Gran dels Districte de l'Eixample, que el va elegir com  a representant al Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona. Com a reconeixement a la seva tasca, el 2005 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona, distinció que vol destacar tots aquells que han contribuït al desenvolupament d'una consciència ciutadana i han destacat en la defensa de Barcelona, així com per les seves virtuts i valors cívics.

La cistelleria als anys 1980s. Il·lustració d'Ester Castells. - Arxiu de la família Navarro Donadeu.
(cliqueu)

El senyor Antoni no ha deixat mai de ser un home actiu; actualment és membre de l'àmbit cultural de l'Associació de Veïns i Veïnes, on col·labora en moltes activitats. Una d'elles és la publicació al seu butlletí d'una sèrie d'articles que, com un relat històric, expliquen l'origen dels noms dels carrers del barri, molts dels quals amb vinculació directa amb l'Hospital, i dels que a continuació publiquem una selecció.

Aquest és el meu petit homenatge a un home exemplar, i a l'Associació a la que pertany i que en aquestes dates celebra la seva festa major. A totes aquelles dones i homes que sempre han caminat en paral·lel a la nostra Institució.

Vista del futur barri de la Sagrada Família cap al 1914. A la dreta, al fons, l'Hospital de Sant Pau.
(cliqueu)

Els carrers del nostre barri
Antoni Navarro Monteys

(cliqueu)
Quan ens pregunten on vivim, responem citant el nom del carrer tal, però molts no s’han preguntat mai què hi ha darrere del nom de les vies públiques a part de localitzar on radica el domicili dels ciutadans i dels establiments comercials, i tampoc no ens hem preocupat d’esbrinar quin fet rellevant de la història, quin personatge benemèrit o popular o quina circumstància, són recordats i perpetuats gràcies a figurar en el nomenclàtor dels carrers que formen la xarxa viària de la ciutat.

A mitjans del segle XIX es va planificar l’Eixample de Barcelona. Malgrat que molts carrers només existien en els plànols, calia donar-los un nom que els identifiqués. En molts casos, el carrer només era un pal clavat a terra i un rètol amb el nom del futur carrer.

La persona encarregada de posar nom a les futures vies va ser Víctor Balaguer i Cirera. (Barcelona 1824 - Madrid 1901), personatge important com a polític, historiador, poeta i dramaturg. Com a historiador fou un divulgador romàntic del passat històric de Catalunya i va aprofitar l’oportunitat de donar nom als carrers de la nova Barcelona que naixia per rememorar fets de la nostra historia.

Així, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers de la Diputació i del Consell de Cent ens recorden institucions cabdals de la història tant del país com de la ciutat. Si continuem pujant trobem el carrer de l’Aragó, de València i de Mallorca, els regnes que junt amb el Principat de Catalunya constituïen l’anomenada corona catalano-aragonesa. Seguidament trobarem els carrers de la Provença, del Rosselló i de Còrsega, territoris que havien pertangut als comptes sobirans del Casal de Barcelona i a la dinastia castellana dels Trastàmara.

El carrer de Nàpols, junt amb els de Sicília i Sardenya, ens recorden els territoris que havien pertangut als reis de la corona catalano-aragonesa i són una part important de la nostra història.

Sobre el carrer de la Marina, Víctor Balaguer va escriure: “Calia que hi hagués un carrer, el nom del qual commemorés les glòries tan brillantment assolides per Catalunya, tant amb la seva marina mercant com amb la marina militar”.

Si continuem repassant els noms dels carrers del barri, veurem que no tots responen a fets i circumstàncies de la història de Catalunya, encara que la majoria continuen tenint referències històriques.

Indústria: Nom proposat per Víctor Balaguer, cronista de Barcelona, “per recordar l’activitat industrial barcelonina que comença abans del segle XIII”.

Sant Antoni Ma Claret: Eclesiàstic nascut a Sallent el 1807, fundador de l’orde dels claretians. Fou arquebisbe de Santiago de Cuba i confessor de la reina Isabel II.

Lepant: Commemora la batalla naval esdevinguda el 7 d’octubre de 1571, lliurada contra els turcs sota el comandament virtual de Joan d’Àustria i l’efectiu de l’almirall català Lluís de Requesens.

Padilla: Dedicat a Juan de Padilla, aristòcrata castellà que, disconforme amb la política pro-flamenca del rei Caries I, s’uní als Comuneros de Castilla, facció nacionalista antiflamenca. Derrotat a la batalla de Villalar el 23 d’abril de 1521 i executat l’endemà mateix en companyia dels seus companys Juan Bravo i Francisco Maldonado.

Castillejos: Es refereix a la batalla lliurada l’1 de gener de 1860 durant la guerra d’Àfrica, en la qual fou decisiva per obtenir la victòria la càrrega del general Prim al capdavant dels voluntaris catalans.

Cartagena: Ciutat de Múrcia. El carrer es coneix amb aquest nom a partir de 1942, en què fou canviat l’antic nom de carrer de la Igualtat perquè recordava un dels tres principis de la Revolució Francesa, no gens acceptables per les autoritats de l’època.

Dos de Maig: Aquest carrer marca el límit del barri pel costat est. El nom del carrer recorda el motí popular madrileny que l’any 1808 va propiciar el començament de la guerra contra Napoleó I.

Cal que completem el nostre recorregut pel barri passejant per l’Avinguda de Gaudí, a l’hora del sol, sota l’ombra dels til·lers o a la llum dels fanals modernistes, obra d’en Pere Falqués, que la il·luminen quan cau la tarda. És la única avinguda amb què compta el barri, i no podia dur cap altre nom que no fos el d’Antoni Gaudí en homenatge perenne a l’arquitecte de diverses obres emblemàtiques del Modernisme i de la basílica de la Sagrada Família, temple que dóna nom al nostre barri i prestigi universal a Barcelona. Aquesta via, que és la principal artèria del barri, no es va escapar de ser rebatejada amb el nom d’Avenida del General Primo de Rivera. Afortunadament, un fill del general i a qui no li devia faltar una mica de sentit comú, va demanar a l’Ajuntament que es restituís a l’avinguda el seu nom original.

(cliqueu)

L’avinguda Gaudí, un espai harmoniós i tranquil, té una característica que la fa única, ja que serveix per unir dues de les obres més importants de l’arquitectura modernista catalana. En un cap, la basílica de la Sagrada Família, l’obra cabdal d’Antoni Gaudí; i a l’altre, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’obra magna de Lluís Domènech i Montaner, Patrimoni de la Humanitat. D’una part, l’Església, l’obra monumental que ha esdevingut la icona principal de la ciutat que visiten milions de turistes d’arreu del món, així com desenes d’estudiosos d’un art singular. De l’altra part, el conjunt arquitectònic de l’Hospital, que ha deixat de ser-ho i que avui acull en els seus pavellons entitats de renom universal. El nou hospital de construcció recent continua l’obra benèfica iniciada fa més sis segles.

Els noms dels carrers del nostre barri, es refereixen a països i institucions que conformen l’època més esplendorosa de la nostra història. El pas següent que podeu fer és interessar-vos per conèixer què hi ha darrere de cada nom. Si us fixeu en el carrer de Nàpols, sabreu que no es refereix només a la ciutat sinó a un regne que comprenia tot el sud d’Itàlia i formava part de la Confederació catalano-aragonesa, fins l’extrem que el rei i compte de Barcelona, Alfons IV el Magnànim hi establí la seva cort.

Si us pregunteu per què figura en el nomenclàtor dels carrers de Barcelona l’illa de Sardenya, és perquè fou conquerida pel rei català Pere III, raó per la qual, a la ciutat de l’Alguer encara ara al cap de set segles es parla català. Per recordar la Catalunya Nord, tenim els carrers de la Provença i del Rosselló.

I per recordar que la nostra gent ha estat un poble coratjós, emprenedor i creador de riquesa tenim el carrer de la Marina, dedicat a la marina catalana que creà el primer Consolat de Mar i va permetre establir tractes comercials amb el diversos pobles de la mar Mediterrània i el carrer de la Indústria que manufacturava els articles que les naus transportaven arreu i les Taules de Canvi negociaven.

Seria bo que aquestes línies haguessin servit per adonar-vos que el nostre barri, fins i tot, guarda en els seus carrers una bona part del llegat històric.

A. N. M.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...