Cerca al bloc

31 d’octubre de 2014

L'Arxiu Històric de l'Hospital (I)

L'Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un dels arxius hospitalaris més importants que es conserven a l’actualitat. Cronològicament abasta dels segles XV al XXI, tot i que també conserva documents anteriors. Es tracta d’un fons que per les seves característiques revela la història de Catalunya i de la ciutat de Barcelona al llarg de més de 600 anys d’història.


L'Arxiu a l'antic Hospital de la Santa Creu

L’Arxiu ha existit des de la fundació de l’Hospital, com es fa evident veient la inscripció del segle XV que encara es conserva a l’escala de la Caritat de Santa Creu i que indicava la seva entrada: "Rational e archiu del Hospital".

Inscripció conservada a l'antic Hospital de la Santa Creu
(Imatge allotjada a bnc.cat/El-Blog-de-la-BC)

Anotacions de Sebastià Roger
a les Ordinacions de 1417.
(cliqueu per a veure-ho més gran)
L’ofici de l’Arxiver va ser assumit pels escrivans fins a finals del segle XVI, quan un d’ells, Sebastià Roger, va fer unes anotacions molt al·lusives al marge de les primeres Ordinacions de l’Hospital de l’any 1417, on no es feia referència a aquest ofici. En aquestes anotacions avisa:
de ací ve tot lo dany a les rendes del Spital y la més principal causa és de no tenir home propri en lo arxiu que port en orde tota la machina de les scriptures y los llevadors de rendes [...].

L’administració va resoldre el problema nomenant el mateix Roger com arxiver el 1596. A les Ordinacions de l’Hospital de 1756 ja van quedar regulades les Obligacions dels Arxivers.

El Llibre de rebudas ..., 1724-1849.
(cliqueu)
_____
A l'Arxiu es conserva el Llibre de rebudas dels llibres, actes y de demés papers se extrahuen del Arxiu de l'Hospital General de Santa Creu de Barcelona, començat l’abril de 1724 pel notari Grau Ferrusola. A més de complir amb la seva missió de control de sortida de documents, aquest llibre també ens dóna els noms dels arxivers que van exercir el seu ofici a l’Hospital fins a mitjans del segle XIX: Josep Vila, notari (1726); Baltasar Dalmau, prevere (1769-1779); Joan Francesc Costa, racional (1791-1814), Jaume Cases, arxiver i sotsarxiver (1818-1833); Jaume Salvador (1837-1846); Nicolau Soldevila (1849).


Portada de les Ordinacions del 1759, i pàgina on es detallen les obligacions dels arxivers.
(cliqueu)


L'Arxiu en el projecte de Domènech i Montaner

Gràcies al llegat que el 1898 instituí Pau Gil Serra, banquer català establert a París, va sorgir el conveni entre la seva marmessoria i la Molt Il·lustre Administració (MIA) de l’Hospital de la Santa Creu per a la construcció de dos Hospitals en un projecte conjunt: el de Sant Pau i el de la Santa Creu.

A la memòria del projecte presentat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner per a la seva construcció, dins l’apartat dedicat al Pavelló de l’Administració, s’hi descriu el lloc on ha d’estar situat l’Arxiu: "[A Poniente] la gran sala de Secretaría y Archivo, capaz para contener los documentos y registros del Hospital de la Santa Cruz que cuentan siglos y millares de volúmenes". Aquesta Sala, de 10 x 20 metres de planta i 12 metres d’alçada, era simètrica a la destinada a Biblioteca i Museu.

Planta del 1r pis del Pavelló de l'Administració, de Lluís Domènech i Montaner.
S'hi observa com estava previst allotjar l'Arxiu a l'extrem de l'ala esquerra.
(cliqueu)


La venda a l’Institut d’Estudis Catalans

El 1918, els Administradors de l’Hospital van acordar la venda a l’Institut d’Estudis Catalans d’alguns documents "sense interès per l’Hospital", i els funcionaris d’aquesta entitat van visitar l’Arxiu per a fer-se càrrec de la quantitat i naturalesa dels documents. El 15 de febrer de 1919, després de diverses reunions entre ambdues institucions, Jordi Rubió, Director de la Biblioteca de Catalunya, exposà en una carta mecanografiada i dirigida al Secretari de la MIA, Sr. Felip Ramon, la decisió presa a la darrera reunió de la Secció Històrica de l’Institut, celebrada dos dies abans, pel que feia a l’adquisició dels documents:
  • L’Hospital cediria tots els manuals de notari, pergamins, lligalls, reculls d’al·legacions jurídiques, papers, etc., que es convingueren verbalment en les entrevistes mantingudes.
  • L’Institut n’oferiria pel conjunt la quantitat de 8.000 pessetes.
  • En virtut de la reducció a què s’havien vist sotmesos els medis econòmics de l’Institut per raó de la pròrroga del pressupost provincial, no podria començar a efectuar-se el pagament fins l’1 d’abril, data en que conclouria l’esmentada pròrroga. Entre els dies 1 i 15 del mateix mes, l’Institut faria efectives la meitat de l’esmentada quantitat íntegra i lliure d’impostos, la qual seria pagada per la caixa de l’Institut.
  • Un cop efectuat aquest pagament, l’Administració de l’Hospital faria entrega dels documents del seu Arxiu, i per part de l’Institut es procediria a fer-ne un inventari provisional, del qual donaria còpia firmada a l’Administració.
  • Acabat i acceptat aquest inventari, la redacció del qual no es podria perllongar mes enllà de l’1 de setembre, es procediria al pagament de la segona meitat del preu convingut.
  • L’Institut d’Estudis Catalans tindria degudament ordenats i catalogats aquests documents, dins del termini indispensable per aquesta mena de treballs, i el tindria sempre a disposició de l’Hospital, per a que pogués consultar-lo; per a facilitar-li el seu estudi, li entregaria una còpia de l’índex principal que se’n fes.

Rubió concloïa sol·licitant el parer de l’Administració de l’Hospital, i desitjant en nom de l’Institut que es dugués a bon terme l’adquisició, per a poder estar obert a estudiosos, i al mateix Hospital, un conjunt de documents que eren fins ara de ben difícil consulta. En un afegitó manuscrit, apuntava: “si us convé començar a treure papers abans de la data citada, per part nostra no hi hauria inconvenient”.

Afegitó manuscrit de Rubió a la carta enviada el 15 de febrer del 1919.

Un cop estudiat el document per part de la MIA i després d’algunes esmenes als punts presentats, aquesta n’afegeix dos més al conveni:

  • Sempre que convingui a l’Administració de l’Hospital produir original en qualsevol judici o expedient dels pergamins o documents expressats, l’Institut l'haurà de facilitar amb les garanties convenients.
  • L’Institut no podrà cedir ni vendre en tot ni en part els esmentats documents sense previ consentiment de l’Administració, la qual en cas de convenir-li podrà tornar a fer-se’n càrrec retornant el preu satisfet, si fos la totalitat, i el que de comú acord es fixi, si son peces soltes.

El 12 de juny de 1919, ambdues parts signaven el conveni a la seu de la Diputació Provincial de Barcelona. Per part d’aquesta entitat, el Secretari Sr. Lluís Janer i Blanco, i el President Sr. Joan Vallés i Pujals; per part de l’Institut d’Estudis Catalans, el President de la Secció Històrico-Arqueològica, Sr. Josep Puig i Cadafalch; i en nom i representació de la Molt Il·lustre Administració de l’Hospital, el Canonge Administrador de Torn, Sr. Sebastià Puig. Des de llavors, com sabeu, els fons de l’antic Hospital de la Santa Creu està repartit entre les dues institucions, que són l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i la Biblioteca de Catalunya.

Conveni signat entre la MIA i l'Institut d'Estudis Catalans el 12 de juny de 1919.
(cliqueu)

El 27 de juliol de 1923, quatre anys després de la signatura de la venda dels documents, l’Administrador de l’Hospital Dr. Sebastià Puig, féu notar a la resta d’administradors que des de la cessió no s’havia rebut l’inventari dels documents, tal com s’havia pactat al punt V del conveni. Malgrat que aquest mateix administrador va fer les gestions a fi d’aconseguir el document, no hi ha notícia que ho aconseguís.

Avui en dia ja comptem amb la relació de documents, gràcies a un conveni de col·laboració signat el 2 de maig de 2006 entre la Biblioteca de Catalunya i la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per a la elaboració d’un catàleg conjunt de la documentació de l’antic Hospital de la Santa Creu, en virtut del qual es van iniciar les tasques de catalogació i descripció del Fons i es va establir una classificació que regeix l’instrument únic de descripció per a les dues institucions.


Un nou emplaçament

Un any abans del tancament del vell Hospital i de la totalitat del seu trasllat al nou Hospital modernista, començà l’habilitació de l’espai destinat a Arxiu, que també compartiria amb la Secretaria de la Molt Il·lustre Administració, en ser el seu vicesecretari qui feia d’arxiver encarregat de la custodia dels documents. L’arquitecte Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner i continuador de la seva obra després de la mort del seu pare el 1923, fou l'encarregat d'habilitar l'espai, construint-hi una galeria perimetral i fins i tot dissenyant-ne els armaris.

Recreació de l'aspecte que devia presentar l'Arxiu després de la seva
habilitació per Pere Domènech i Roura.
(cliqueu)

10 d’octubre de 2014

Els pavellons d'aïllament

En el disseny del recinte hospitalari de Santa Creu i de Sant Pau, Domènech i Montaner va preveure un sector per a l'ingrés de malalts infecciosos, dividit al seu torn entre homes i dones. Per a aquests malalts, Domènech projectà pavellons d'infermeria especialitzats, que comptaven amb diverses sales petites i separades entre sí per a minimitzar el risc d'infeccions entre els pacients. En el cas dels pavellons per a tuberculosos, fins i tot va preveure galeries descobertes per a permetre'ls sortir a respirar l'aire pur.

Però per als casos més perillosos, que requerissin un aïllament més sever, va preveure dos tipus de pavellons especials: d'aïllament per a malalties infeccioses, amb sis llits cadascun; i d'aïllament cel·lular, amb quatre llits cadascun.

Cap d'aquests pavellons s'arribà a materialitzar mai.


Pavellons menors d'aïllament per a malalties infeccioses

Els pavellons menors d'aïllament a banda i banda del final d'una de les avingudes centrals
del recinte, en una perspectiva general del projecte de Domènech i Montaner

Planta del pavelló d'aïllament
(cliqueu per a veure-ho més gran)
Es tracta de dos pavellons petits, un per a cada sexe, situats simètricament a banda i banda de la via central que creua el recinte de sud a nord, a prop del pavelló d'autòpsies. Havien de ser pavellons petits, rectangulars, de 12,5 metres de llarg per 10,5 metres d'ample. La planta del soterrani es reservava per a la calefacció.

A la planta baixa, una mica més elevada que el nivell de terra, s'hi accedia per unes rampes, i estava dividida en dues infermeries sense comunicació entre si. A les infermeries s'hi entrava per portes situades en façanes oposades, i comptaven amb vestíbuls independents. Cada infermeria consistia en una sala amb capacitat per a tres llits i una sala de dia amb un petit bany. A l'espai central, un bany complet per als malalts, la sala de la germana i les escales al soterrani.


Clicant la imatge de sobre podreu explorar el model d'aquest pavelló des de tots els angles, d'acord amb els plànols preparats per Lluís Domènech i Montaner.


Pavellons d'aïllament cel·lular

Els pavellons d'aïllament cel·lular tal i com apareixen a la perspectiva
general del recinte dels Hospitals reunits

Planta del pavelló d'aïllament cel·lular
(cliqueu)
Aquests dos pavellons menors, situats a la part alta dels terenys de l'Hospital, no seguien l'orientació est-oest de la resta de pavellons de malalts, sinó que es disposaven paral·lelament al carrer de Catalunya (avui dia de Sant Quintí), a prop del qual es trobaven. Aquesta posició, separada de la resta de pavellons i a prop del mur exterior, responia a la seva funcionalitat, ja que aquests petits edificis estaven destinats a allotjar malalts amb alt risc de contagi, amb l'objectiu d'evitar l'esclat d'epidèmies.

La seva distribució era idèntica a la dels pavellons d'observació abans de les reformes dels anys 1950, ja que en part responien a la mateixa necessitat: allotjar aquells malalts que calgués mantenir aïllats davant del risc de possible contagi. Aquests pavellons estaven recorreguts longitudinalment per una galeria, en un costat de la qual es situaven les quatre cel·les individuals. Per l'altre costat, aquesta galeria estava oberta a l'exterior per una àmplia entrada flanquejada per dos cossos laterals. En un d'ells s'hi trobava una cuineta; i a l'altre, el bany i un espai per la neteja.

Aquests pavellons havien d'estar separats de la resta del complex, i no es comunicaven amb la seva xarxa de galeries subterrànies. Al contrari, comptaven amb un traçat de galeries independent, que els connectava entre ells i permetia el pas per sota el carrer als terrenys de l'altra banda d'aquest, que també eren propietat de l'Hospital però quedaven fora del projecte de Domènech i Montaner. Amb tot, Domènech tingué en compte aquests terrenys, i en planejà la utilització en cas de brot epidèmic. En tal cas, en aquests espais s'hi construirien barraques de fusta ad hoc per a allotjar-hi els malalts afectats; un cop desocupades serien cremades, i es reconstruirien quan tornés a ser necessari.

Detall de la planta de soteranis, on s'aprecia la galeria que havia de
comunicar amb els terrenys situats a l'altra banda del carrer, en color rosat.
(cliqueu)


El model de sobre representa l'aspecte que hauria presentat un d'aquests pavellons. Clicant-ne la imatge el podreu explorar des de qualsevol punt de vista, i de pas us podreu fer una idea de l'aspecte que presentaven inicialment els pavellons d'observació abans de ser reformats.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...