Cerca al bloc

21 de juny de 2013

Els escuts modernistes de Domènech i Montaner

Escut de l'Hospital al Pavelló de l'Administració
Al recinte modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau hi trobem una gran profusió d'escuts i símbols heràldics. Aquesta circumstància s'explica en part pel caràcter historicista de l'arquitectura modernista catalana i per l'interès de Domènech i Montaner per aquell art, però també per la naturalesa del propi projecte.

El projecte de ciutat hospitalària, que l'arquitecte presentà el 1902, havia de respondre a la reunió de dos hospitals diferenciats: el de Santa Creu per una banda, i el de Sant Pau per l'altra. Si bé el conjunt estava concebut amb clara vocació unitària, es feia imprescindible poder distingir formalment els pavellons que pertanyien a un i altre hospital. Domènech es proposà expressar la filiació dels pavellons hospitalaris des dels elements decoratius. Així, als pavellons adscrits a Santa Creu s'hi representarien elements identificadors de l'antic Hospital; i als de Sant Pau, referències a l'apòstol i al mecenes Pau Gil, que amb el seu llegat instituí l'hospital del seu nom.

Domènech i Montaner s'interessava molt per la història, i també per l'art del blasó: de fet, fins els darrers anys de la seva vida va escriure sobre heràldica catalana (El 1914, per exemple, dissenyaria l'escut que encara avui dia utilitza l'Ajuntament de Badalona). Per tant, sembla lògic que busqués en l'heràldica alguns d'aquests elements distintius de cadascun dels dos hospitals. Pel que fa a Santa Creu, aquesta institució comptava amb un escut de cinc segles d'antiguitat, que Domènech reproduí profusament, tot adaptant-lo a l'estètica modernista, i a partir del qual dissenyà altres elements decoratius prenent-ne la creu patent, la de Sant Jordi o els pals reials.

La representació de l'Hospital de Sant Pau plantejava més problemes perquè, creat expressament amb el llegat de Gil, no comptava amb símbols distintius propis. Per a identificar-ne els pavellons, Domènech optà per decorar-los amb les inicials del benefactor, "P" i "G", presents especialment en medallons i traceries de pedra. Però el tractament equilibrat dels símbols dels dos Hospitals que es requeria, per exemple, en la decoració del Pavelló de l'Administració, l'obligà a dissenyar un escut per a l'Hospital de Sant Pau que fes la rèplica al de Santa Creu.

Pel disseny d'aquest escut, en què Domènech i Montaner partia de zero, combinà els atributs de Sant Pau apòstol (el llibre i l'espasa), els quatre pals per a representar Catalunya i, potser l'element escollit més arbitràriament, una creu patent com la de Santa Creu, però amb els esmalts invertits. El seu blasonament podria ser una cosa així:
"Escut partit: al 1r, d'argent[*], una creu patent de gules[*]; i al 2n, d'or, quatre pals[*] de gules; gaiat curvilini movent de la punta d'or. Ressaltant sobre el tot, una espasa d'argent guarnida d'or posada en pal, per darrera d'un llibre d'argent abaixat amb la llegenda PAULUS APOSTOLˢ.
Escuts dels hospitals reunits segons Domènech i Montaner: Santa Creu (esquerra) i Sant Pau (dreta).

Tot recorrent a unes formes de clara estètica modernista, l'ús que Domènech i Montaner féu d'aquests escuts anà més enllà del mer recurs decoratiu per als seus edificis. L'arquitecte els va concebre, especialment el de Sant Pau, com a autèntics símbols dels Hospitals, i per aquest motiu, per exemple, els adoptà des del primer moment com a emblema de les dues oficines d'obres, i figuraven abundantment en documentació emanada d'elles.

Passis per a visitar les obres dels Hospitals de Santa Creu i de Sant Pau,
emesos per les respectives oficines d'obres.
(cliqueu per a veure'ls més grans)

De tota manera, on més clarament han quedat exposats aquests escuts és a la decoració de l'Hospital, i més especialment al Pavelló de l'Administració, on simbòlicament havia de quedar clara la personalitat de cada hospital: el de la Santa Creu, la institució històrica, i el de Sant Pau, de nova creació, reunits en un únic projecte.

Timpans de dues finestres del Pavelló de l'Administració, amb l'escut de cadascun dels hospitals.
(cliqueu)

A les voltes del vestíbul del Pavelló de l'Administració, a més dels escuts dels Hospitals, se n'hi troben dos més que fan referència directa a Pau Gil, el benefactor que féu possible el projecte. El primer és l'escut de París ("de gules, un vaixell d'argent sobre un mar del mateix; el cap cosit d'atzur, tres flors de lis d'or"), la presència del qual pot sorprendre si no se sap que Pau Gil n'era resident. El segon, més que un escut, és el segell de la Banca Gil: un lleó envoltat de la llegenda LA DICHA EN LA HONRADEZ i una creu patent, que també podria haver inspirat la creu del primer quarter de l'escut de l'Hospital de Sant Pau.

Decoració de les petxines de les voltes al vestíbul del Pavelló de l'Administració:
A dalt, els escuts de Santa Creu i de Sant Pau; a baix, l'escut de Paris i el segell de la Banca Gil.
(cliqueu)

L'escut que Domènech i Montaner ideà per a l'Hospital de Sant Pau no pogué fer fortuna, ja que aquest no s'arribà a constituir mai amb personalitat jurídica pròpia. El 1913, sense haver-se creat formalment l'Hospital de Sant Pau, els marmessors de Pau Gil feren donació dels edificis construïts a l'Hospital de la Santa Creu, que els incorporà directament al seu patrimoni. És cert que a partir d'aleshores l'Hospital passà a denominar-se "de la Santa Creu i Sant Pau", però això no comportà cap canvi institucional i per tant seguí utilitzant el seu escut de històric, el de la Santa Creu, prescindint del de Sant Pau. L'únic testimoni que avui dia ens queda d'aquest escut està a les parets i les voltes d'alguns pavellons de l'Hospital.

7 de juny de 2013

Els col·laboradors de Lluís Domènech i Montaner (I)

Sempre es parla de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i dels seus íntims col·laboradors, però darrera de la magnífica obra que és l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau hi va haver un gran equip format per gent coneguda i no tant coneguda. Amb aquesta entrada comencem una petita sèrie amb la qual volem donar a conèixer tant artistes com industrials, mestres d'arts i oficis, i altres artesans que van fer-ne possible la construcció.


Oficina d'obres: arquitectes i delineants


Lluís Domènech i Montaner
(Barcelona, 1849 - 1923)

Autor del Projecte original dels Hospitals de la Santa Creu i de Sant Pau (1902) i arquitecte director de les obres fins a la seva mort a l’any 1923. Va realitzar el Pavelló de l’Administració, el dos d’observació (Sant Jordi i Sta. Apol·lònia), la Casa d’Operacions, els de la Puríssima, del Carme, de la Mercè, de Montserrat, de Sant Salvador, de Sant Leopold i de Sant Rafael.


Pere Domènech i Roura
(Barcelona, 1881 - Lleida, 1962)

Fill de Lluís Domènech, va continuar amb la direcció de l’obra a la mort del seu pare el 1923. Va executar, fins el 1932, el pavelló de Sant Manuel, el de Santa Victòria, el Pavelló Central, la Casa de Convalescència, l'Església, el pavelló de l'Assumpció, el de Sant Frederic, el de Sant Carles i Santa Francesca, el del Sagrat Cor i el de Sant Antoni.


Enric Catà i Catà
(St. Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937)

A la seva llarga carrera va compaginar l’exercici de la seva professió amb la docència, i fou professor a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona durant prop de vint-i-cinc anys. El 1917 fou nomenat arquitecte municipal d’Arenys de Mar, càrrec que va ostentar fins a la seva mort.
Col·laborador del despatx de Lluís Domènech i Montaner en el seus inicis, va ser un home de pes en la primera fase de construcció de l’Hospital.


Francesc Guàrdia i Vial
(Barcelona, 1880 - 1940)

Gendre i col·laborador habitual de Lluís Domènech i Montaner, va ser un dels responsables de la construcció del Palau de la Música Catalana, i amb Enric Catà va realitzar el Teatre Principal de Terrassa (1929). Col·laborà en la construcció de l’Hospital.


La ben formada oficina d’obres es completava amb l’arquitecte auxiliar Francesc Julià; els delineants Miquel Curet i Gabriel Vinyas; els escrivents Rosend CarrerasJosep Pellicer i Francesc Casals, i l’ordenança Joan Baptista Boscà.



Escultors


Eusebi Arnau i Mascort
(Barcelona, 1863 - 1933)

Destacat escultor del modernisme, va col·laborar amb Lluís Domènech i Montaner en moltes de les seves obres, com ara la casa Lleó Morera, la Fonda Espanya, i el Palau de la Música Catalana.
A l’Hospital va realitzar l’escut que presideix el Pavelló de l’Administració;  les imatges de 1,5 a 2 m que l’envolten, i que formen part de la història de la Institució; i el frontó posterior del mateix edifici. Executà les imatges que presideixen els pavellons d’infermeria i que els donen el nom, i dos frontons per a la Casa d’Operacions.
Conjuntament amb l’escultor Josep Casan i Matamala va realitzar el grup escultòric de la Caritat, que compren el bust de Pau Gil i que es troba a la plaça d’entrada al recinte.


(Maella, 1881 - Reus, 1934)

En 1895 va entrar al taller d’Eusebi Arnau; fou deixeble seu i col·laborà amb ell en moltes ocasions. Freqüentà la tertúlia d’Els Quatre Gats, on conegué Picasso i Nonell. En 1903 marxà amb una beca a París i treballà amb Auguste Rodin. Col·labora en obres de Lluís Domènech. com el Palau de la Música. 
La seva obra a l’Hospital començà el 1906, amb la realització de la majoria de l’escultura decorativa: àngels, gàrgoles, caràtules. Executà les figures del fris de la façana principal: Sant Josep, Sant Joan Baptista, Sant Lluís, Santa Teresa, Santa Anna i Santa Caterina de Siena. També són seves les Obres de Misericòrdia de l’escala noble del Pavelló de l'Administració, els baixos relleus i escultures de la Sala d'Actes, i la creu del pati d’entrada, destruïda durant la Guerra Civil.


Francesc Madurell i Torres

Sabem molt poc d’aquest escultor, que va participar a la I Exposició d’Artistes Independents de 1907 i a la VI Exposició Internacional d’art de 1911. Va ser dissenyador de medalles commemoratives, per la qual cosa no és d’estranyar que l’arquitecte l’escollís per a fer els models i motllos per a la ceràmica en relleu del Pavelló de l’Administració.


Ceramistes


Mario Maragliano i Navone
(Gènova, 1864 - Barcelona, 1944)

Va estudiar música a la Scuola Musicale de Gènova, però ho va deixar per aprendre mosaic, força desenvolupat a Itàlia, en especial a Venècia. En 1884 s’instal·là a Barcelona i més tard va obrí taller a Madrid. Treballà al Rosari Monumental de Montserrat i col·laborà amb arquitectes de la talla de Gaudí, executant els mosaics de la cripta de la Sagrada Família; o de Puig i Cadafalch, a la Casa Amatller. Sovint treballà amb Lluís Bru, com ho féu al Palau de la Música Catalana. També col·laborà amb Domènech i Montaner a Comillas.
A l'Hospital realitzà els frisos històrics que envolten el Pavelló de l’Administració i que expliquen la història de la Institució; va revestir els dosserets de les imatges històriques, l’exterior de la cúpula que cobreix l’escultura de Sant Pau i la Torre del rellotge, el fons de l’escut central de la façana, i les voltes de vestíbul, biblioteca, sala d’actes, galeries i altres revestiments del pavelló. També va treballar als pavellons d’infermeria.
Mario Maragliano va morir al Pavelló del Sagrat Cor de l’Hospital.


Pintors i dibuixants


Francesc Labarta i Planas
(Barcelona, 1883 - 1963)

S’inicià a les arts de la mà del seu pare Lluís Labarta i Grañé, reconegut dibuixant. Estudià a la Llotja i guanyà tres beques per a perfeccionar els seus estudis a l’estranger. A la seva tornada fundà a Barcelona l’Agrupació de les Arts i els Artistes.
El juliol i l'agost de 1905 treballà com a ajudant dels arquitectes a l'obra de l'Hospital, i el 1907 s’oferí per a dibuixar  els frisos exteriors del Pavelló de l’Administració que Mario Maragliano hauria de revestir, i que commemoraven fets esdevinguts al llarg de la història de l'Hospital fins a la construcció de l'Hospital modernista.
Com Mario Maragliano, Francesc Labarta morí a l’Hospital, concretament al Pavelló de la Puríssima.


Lluís Gargallo i Catalán

Era el germà de Pau Gargallo, i durant un curt  període de temps (setembre, octubre i novembre de 1907) va executar dibuixos per a diferents mosaics.


Alfons Vicente

Aquest dibuixant va ser l’executor de les llegendes explicatives dels mosaics que envolten el Pavelló de l’Administració.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...