Cerca al bloc

18 d’octubre de 2013

Els pavellons de dos pisos i tres sales

Detall d'una perspectiva del recinte segons el projecte inicial de Domènech i Montaner, on s'aprecien
les dues variants dels pavellons d'infermeria de dos pisos i tres sales segons un disseny preliminar.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

D'entre els pavellons que Domènech i Montaner dissenyà al seu projecte original i que no s'arribaren a materialitzar, en destaquem quatre de dos pisos, que s'havien de destinar a malalties infeccioses i que comptaven amb tres sales de malalts a cada planta. Dos d'aquests pavellons estaven pensats per a allotjar els malalts de sífilis, i els altres dos per als de tuberculosi. Tant el sector masculí com el femení comptava amb un pavelló de cada, situats tots ells més enllà del pavelló central, al llarg del costat nord de l'avinguda central que travessava el recinte d'est a oest.

Localització dels pavellons de sífilis
en vermell, i de tuberculosi en groc.
(cliqueu)

Els pavellons de sífilis

L'estructura general d'aquests pavellons era similar a la d'altres pavellons de dos pisos, com el de Monserrat, el de Sant Manuel o el de ginecologia. Comptava amb un pis semi-soterrat, amb espais per a laboratoris i ventilació, i dos pisos on s'allotjaven els malalts.

Igualment comptava amb un bloc frontal i posterior diferenciats. Al frontal, on es disposava l'entrada principal flanquejada per la torre d'aigua i la rotonda amb les sales de dia, també s'hi trobaven el vestíbul, un despatx mèdic, un bany i una petita cuina. Al cos posterior s'hi situaven tres sales d'aïllament per planta, despatx pel vigilant, un bany, les escales i l'ascensor, així com un pis intermedi amb sala d'operacions i els seus annexos.

El cos principal l'ocupaven les sales d'hospitalització, tres per planta. Tractant-se de pavellons per a malalts infecciosos, Domènech i Montaner projectà sales més petites (vuit, vuit i sis llits) i separades entre sí per a  permetre una classificació dels malalts i minimitzar el risc de contagi. Als primers esbossos, aquestes sales constituïen sengles blocs diferenciats connectats per una zona de pas (vegeu, més amunt, la primera imatge). Als plànols definitius, però, les sales ja estan integrades en un mateix bloc, i els espais de pas estan flanquejats per banys i espais de neteja, que sobresurten lleugerament de les façanes laterals.

Plantes dels pavellons de sífilis.
(cliqueu)

A continuació us presentem el model d'un dels pavellons de sífilis segons els plànols definitius de Domènech i Montaner. Clicant-ne la imatge, el podreu observar des de tots els angles.



Els pavellons de tuberculosi

La disposició dels pavellons de tuberculosi era igual a la dels de sífilis, excepte per l'existència de galeries exteriors que en recorren una de les façanes. En aquests pavellons, les sales de malalts i d'aïllament tenien grans obertures envitrallades al mur sud, que donaven accés a unes galeries amb marquesina i il·luminades amb fanals.

Aquesta disposició responia als principis higienistes, que associaven la propagació de la tuberculosi a la insalubritat de l'aire en ambients urbans. Així, la presència de galeries permetia als malalts sortir a respirar l'aire pur –recordem que llavors l'Hospital estava situat als afores de la ciutat– sense abandonar el seu aïllament ni exposar els altres malalts.

Plantes dels pavellons de tuberculosi.
(cliqueu)

Aquí sota podeu veure un model dels pavellons de tuberculosi, segons el projecte de Domènech i Montaner; cliqueu-ne la imatge per a fer-lo girar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...