Cerca al bloc

26 d’abril de 2013

El pavelló de Sant Carles i Santa Francesca

El pavelló de Sant Carles i Santa Francesca estava situat a la zona nord del recinte hospitalari, darrere del Pavelló Central. Projectat i aixecat per Pere Domènech i Roura entre 1927 i 1930, aquest enorme pavelló no estava previst al projecte original de ciutat hospitalària, sinó que fou possible gràcies al llegat que deixà Francesca Balart, vídua de Carles Baró, per a la construcció d’un edifici als terrenys de l'Hospital. Deixà estipulat que aquest havia de comptar amb dues sales de malalts, en especial per a gent gran. El pavelló fou enderrocat el 2005 per a fer lloc al nou edifici de l'Hospital.

Vista del recinte de l'Hospital el 1928, encara en obres. Al fons,
destacat en blanc, el pavelló de Sant Carles i Santa Francesca.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

El pavelló estava dividit en dues ales (la de dones a l'oest, i la d'homes a l'est) separades per un gran arc, que permetia la circulació a través seu. Ambdues ales eren simètriques, i comptaven amb dos pisos i una planta intermèdia. Degut al desnivell del terreny, a l'extrem de l'ala oriental encara hi havia una planta inferior que quedava a nivell de terra.

Cada ala del pavelló estava constituït per dos cossos llargs i estrets col·locats en forma de T. Aquests allotjaven les sales de malalts, dedicades segons l'ala a un sant o una santa, i amb capacitat per a 32 llits cadascuna (excepte les del soterrani de l'ala d'homes, de 16 i 12 llits respectivament); cada sala de malalts comptava amb una sala de dia adossada al costat sud. Els espais que contenien la resta de dependències es situaven als extrems de les sales de malalts o entre elles, i disposaven d'una planta intermitja entre el primer i el segon pis aprofitant la gran alçada de les sales de malalts. En total, el pavelló comptava amb 322 llits: 284 de les sales de malalts i 38 de les diverses sales d'aïllament. Sobre l'arc centra, al segon pis, s'hi trobaven les oficines i la sala d'espera.

Plantes del pavelló de Sant Carles i Santa Francesca, per colors segons l'ús.
(cliqueu)

El 1947 es dugué a terme una ampliació del pavelló, de mans de Manuel Puig Janer, arquitecte de l'Hospital, i sufragada per Júlia Buixens, vídua de Portabella. Aquesta consistí en la incorporació d'uns solàriums a la cara sud, a l'espai entre el cos central i les sales de dia, i mantenia l'estil de l'edifici imitant les formes de les sales de dia.

Delimitats en vermell, els solàriums afegits per Puig Janer en una imatge dels
anys 1970's, comparats amb una vista del mateix espai de finals dels 1920's.
(cliqueu)

A finals dels 1950's el mateix arquitecte dugué a terme diverses modificacions dels espais interiors de les ales dels pavellons, a petició dels respectius caps de servei: el 1958 l'ala oest per sol·licitud del Dr. Caralps, i l'anys següent l'ala est per demanda del Dr. Andreu Pursell. Encara es farien modificacions fins ben entrats els 1970's, però la més important fou el el seu enderroc el 2005 per a deixar espai a la construcció dels blocs B i C del Nou Hospital.


El model que us presentem aquí sobre (cliqueu la imatge per a fer-lo girar) representa l'aspecte original del pavelló, que mantingué fins el 1947. Ja us podeu fer una idea de les seves dimensions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...