Cerca al bloc

27 d’abril de 2012

El Pavelló de Sant Frederic

El pavelló de Sant Frederic es troba al nord de l'església, rere els pavellons de Sant Rafaelde Sant Manuel. El seu emplaçament és simètric al pavelló de l'Assumpció respecte l'eix que representa l'avinguda central. Aixecat per Pere Domènech i Roura el 1928 com a pavelló de cirurgia infantil, la seva construcció fou possible gràcies a l'aportació de Frederic Benessat, al qual deu la seva advocació.

Plànol de la façana nord -el cos posterior, a l'esquerra, hi apareix més curt
(cliqueu per a veure'l més gran)

Vista actual del pavelló de Sant Frederic
L'estructura d'aquest pavelló difereix de la resta de pavellons modernistes, ja que consta d'un pis i de dues sales d'infermeria, i es disposa en tres cossos de coberta plana entre els quals s'intercalen dos blocs més alts i llargs coberts a dues aigües, que allotgen les sales; als cossos plans extrems s'hi disposen les façanes principal i posterior, i la façana sud de les sales d'infermeria destaquen dues terrasses. Degut a la inclinació del terreny, el pis subterrani queda al descobert a la façana posterior. Domènech i Roura ubica el pavelló on el seu pare, Lluís Domènech i Montaner, ja n'havia previst un de similar, però en aquell moment el seu projecte original de ciutat hospitalària ja s'havia abandonat definitivament i Domènech i Roura només s'inspirà lleugerament en els dissenys del seu pare.

A nivell decoratiu, la situació econòmica de l'Hospital en aquell moment no permetia finançar obres massa ambicioses, d'aquí que s'adoptés un estil eclèctic, més sobri i contingut. De tota manera, Domènech i Roura encara es permeté col·locar a la façana principal una torre d'aigua decorada amb ceràmica, tan característica dels pavellons modernistes. Excepte la torre, els detalls decoratius gairebé es limiten a les imatges dels sants que coronen les façanes: Sant Frederic a la façana principal, i un sant amb hàbit, no identificat, darrere.


Aquest model representa l'aspecte original del pavelló, que podeu contemplar des de tots el angles si cliqueu la imatge de sobre. Les modificacions més notables a nivell exterior han estat la modificació de les finestres en arc en afegir un pis superior a les sales d'infermeria, el tapiat d'alguns finestrals o el recrescut d'un pis extra a les cobertes planes central i posterior, amb la conseqüent desaparició de les traceries decorades amb un trifoli simple, que en aquest pavelló no contenen cap inicial.

13 d’abril de 2012

Un testament al Nou Món, a favor de l'Hospital


Jo Joan de Serralonga Scrivano de mandamento del serenísimo Rey don Fernando nuestro señor natural que soy de la villa de Aygualada...

Així comença el testament redactat el 1500 a l'illa de la Española per l'igualadí Joan de Serrallonga, escrivà de manament del rei Ferran II d'Aragó, i del qual dóna fe el 1512 el notari de l'illa Francisco Tostado. Només havien passat vuit anys des del primer viatge de Colom a Amèrica.

Serrallonga nomenà marmessors Martin Vázquez, sacerdot de Santo Domingo; Miquel de Passamonte, tresorer del rei; Joan de Requesens, Bisbe de Sicília; i el també igualadí Joan Busquets, canonge de Santa Maria del Mar. I dictà una sèrie de disposicions per a les seves últimes voluntats, com la de ser enterrat a l'església o monestir de Santo Domingo si moria a l'illa de l'Espanyola; celebrar misses per a la seva ànima; enviar dos castellans* al Monestir de Montserrat, mig a Santa Eulàlia de Barcelona i dos més a cadascun dels seus testamentaris per a fer complir les seves disposicions. Per últim, va manar que tot el que li restava, com les terres situades en Angolada i Cardona, el bens mobles i immobles, drets i cànons fossin venuts en encant públic i el preu obtingut s'invertís sobre la renda dels drets del General de Catalunya. Amb aquesta disposició, Serrallonga invertia les seves rendes en una mena de bons que contribuïen a sufragar les despeses del rei i de les institucions catalanes. El resultat d’aquestes inversions serien donades o consignades a l'Hospital de la Santa Creu.

Mapa de l'illa de l'Espanyola, on Joan de Serrallonga atorgà el seu testament el 1500
(cliqueu per a veure'l més gran)

La Diputació del General de Catalunya es va arribar a formar com l'òrgan principal de la constitució política catalana, i va ser la representació permanent de la Generalitat del país. A partir de les Corts de Barcelona de 1413 la Diputació va imposar i recaptar tributs per a les seves pròpies necessitats, i se li concediren els tributs que gravaven les entrades i eixides de mercaderies de Catalunya i la fabricació i venda de panys (drets de bolla i segell), i que van rebre el nom de generalitats o drets del General. Aquestes atribucions es van anar ampliant, i a més d'ocupar-se de la recaptació dels subsidis o donatius concedits per les Corts al monarca, el 1422 hi van afegir la de vetllar pel compliment de les constitucions i la resta de lleis del país, arribant a tenir la competència d'interpretació dels decrets de les Corts, el foment del comerç, prendre jurament als oficials del rei, i el manteniment de la pau i seguretat al territori català.

Joan de Serrallonga va ser un dels dotze escrivans de manament de la Cancelleria del Rei, i s'ocupava de l’Escrivania Major de les Mines. La Cancelleria dels reis d’Aragó, amb un funcionament molt similar a la pontifícia, estava formada des de mitjans del segle XIV pel Canceller; el Vicecanceller; el Protonotari, encarregat de la conservació i custodia dels segells reials; el Regent de la Cancelleria, que la dirigia en la pràctica diària; dotze escrivans de manament, encarregats d'escriure els documents i que comptaven amb diferents ajudants, anomenats escrivans de registre, que s'encarregaven de registrar els privilegis, cartes i escriptures expedides per la Cort; els segelladors de l'escrivania, que cuidaven de segellar els documents; i finalment, com agents executius, els nomenats mensajeros de maza.

La trajectòria d'aquest il·lustre igualadí va ser força moguda. Entre 1498 i 1504 signa documents com escrivà reial. L'any 1500 redacta un document a la ciutat de Sevilla per al rei Ferran II, on aquest atenia les reclamacions dels genovesos residents a Mallorca i ordenava el compliment del tractat de pau amb Gènova. Aquell mateix any també figura a Granada; el 1503 a Saragossa i a Barcelona; i el 1504 a Medina del Campo. Segons una cèdula atorgada a Valladolid el 3 de maig de 1509, rep el nomenament d'Escrivà Major de les Mines, i finalment el 14 de novembre del mateix any es comunica a Diego de Colón, governador de l'Espanyola, el nomenament de Joan de Serrallonga com a Escrivà Major de les Índies.

En sabem ben poc de la vida colonial de Serrallonga. Segons alguns historiadors, va arribar amb Colom en el seu darrer viatge a Amèrica, però des de la primera expedició, i en tot el procés de conquesta i civilització, la presència catalana fou notòria. En el segon viatge, el setembre de 1493, 17 vaixells  i 1.300 persones van sortir de Cadis; entre elles s'hi trobaven els catalans Bernat Boil, ermità de Montserrat, i els militars Pere de Margarit i Miquel Ballester, que van guanyar prestigi i diversos reconeixements.

El testament de Joan de Serrallonga reflecteix l'esperit de molts catalans benefactors de l'Hospital: Encara que físicament la seva terra era molt llunyana, els seus últims records van ser per a Catalunya, i en especial i de forma significativa per a l'Hospital de la Santa Creu.


Mig castellà dels Reis Catòlics
* La moneda castellana d’or va ser encunyada en un principi per Enric IV, i posteriorment pels Reis Catòlics a partir del 1475. El seu valor equivalia a 440 morabatins (en castellà, maravedíes)

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...