Cerca al bloc

6 de juliol de 2012

Els pavellons d'un pis i dues sales

Detall d'una perspectiva del recinte hospitalari projectat per Domènech i Montaner, on s'hi observen
els pavellons d'un pis i dues sales per a malalts infecciosos. També s'aprecia com el pavelló femení
(esquerra) està projectat a dos nivells per a salvar el desnivell.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Plànol del recinte projectat per Domènech.
En vermell, els pavellons d'un pis i dues sales.
A banda dels pavellons que avui dia podem veure construïts a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Domènech i Montaner en dissenyà d'altres per a aquesta ciutat hospitalària que mai s'arribaren a materialitzar. Aquest és el cas dels pavellons d'un pis i dues sales. Domènech n'havia previst un a cadascun dels quatre sectors en què va estructurar el recinte: malalts no infecciosos (homes i dones) i malalts infecciosos (homes i dones).

Aquests pavellons tenien unes dimensions similars als d'un pis i una sala, que sí es van construir, però amb la diferència que els llits es repartien en dues sales de malalts, de menors dimensions. Estaven estructurats en tres mòduls, el central dels quals allotjava els espais d'aïllament. Als dos extrems d'aquest mòdul s'hi unien simètricament dos cossos coberts a dues aigües amb les sales de malalts, amb capacitat per a 12 llits cadascuna. Al final de cada sala, als extrems del pavelló, s'hi projectava un cos amb coberta plana que allotjava els serveis, el despatx mèdic, la torre d'aigües i la rotonda per a la sala de dia –de dimensions menors que als pavellons d'una sola sala–. Degut a la inclinació del terreny, la planta subterrània quedava al descobert i a nivell del terra a l'extrem est del pavelló. Aquesta plana semi-soterrada es destinava a calefacció, ventilació i reserva; sota les sales de dia hi havia espai per a laboratoris.

Planta dels pavellons d'un pis i dues sales segons el projecte original.
(cliqueu)

Aquests pavellons mai s'arribaren a construir, però Pere Domènech i Roura, que es féu càrrec de les obres a la mort del seu pare, es basà en el seu disseny per a projectar el pavelló de Sant Frederic, on originalment s'hi havia de construir un d'aquests quatre pavellons; concretament el de malalts no infecciosos masculins. En canvi, en l'espai destinat als malalts no infecciosos femenins s'hi edificà el pavelló de l'Assumpció, de dos pisos i molt diferent. Els pavellons d'infecciosos no s'arribaren a construir, i els terrenys que els haurien correspost, més enllà del pavelló de Sant Carles i Santa Francesca, restaren sense edificar fins a la construcció del Nou Hospital.


Aquest primer model correspon al disseny general dels pavellons esmentats, reconstruït a partir dels plànols originals de Domènech i Montaner. Clicant la imatge podreu contemplar-lo des de totes les direccions. El model de sota, en canvi, representa el pavelló de malalties infeccioses femení, que Domènech i Montaner projectà a dos nivells, forçat a abaixar-ne el cos oriental, per tal que quedés al mateix nivell que el seu simètric masculí, situat davant a l'altra banda de l'avinguda central (vegeu la primera imatge).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...