Cerca al bloc

17 de febrer de 2012

El Pavelló de l'Assumpció

El pavelló de l'Assumpció de la Mare de Déu fou aixecat per Pere Domènech i Roura el 1926. La seva construcció fou possible gràcies a Rafael Patxot i Juvert i la seva esposa Lluïsa Rabell i Cibils, que aportaren els fons necessaris per a edificar-lo en memòria de la mare d'aquesta, Assumpció Cibils (que, al seu torn, era l'esposa de Rafael Rabell, a qui es deu el pavelló de Sant Rafael). Contràriament a la resta de pavellons modernistes del recinte, el  pavelló de l'Assumpció no es troba a l'avinguda central, sinó darrere dels pavellons de la Mercède Montserrat, i actualment adossat a l'edifici de la Fundació Puigvert, que s'extén fins al carrer Cartagena.

En projectar-lo, Domènech i Roura es basà en els dissenys del seu pare, Lluís Domènech i Montaner. Aquest, en el seu projecte original, ja contemplava la presència de pavellons de dos pisos i una sala, i n'arribà a construir un, el de Montserrat. A partir d'aquest disseny Domènech i Roura construí els altres dos pavellons modernistes de dos pisos del recinte: el de Sant Manuel i el de l'Assumpció. Després d'haver projectat diversos pavellons més sobris, Domènech i Roura recuperà l'arquitectura modernista per a l'Assumpció, però el projecte global de ciutat hospitalària de Domènech i Montaner quedà ja definitivament arraconat. Així, on el pla original preveia un pavelló femení d'infermeria d'un pis i dues sales s'hi acabà edificant aquest pavelló de dos pisos per a tuberculosos.

El pavelló de l'Assumpció un cop finalitzat
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Vista aèria de l'aspecte actual
del pavelló de l'Assumpció
(cliqueu per a veure-ho més gran)
La principal diferència estructural amb els altres pavellons de dos pisos és l'absència de soterrani, decisió que es prengué per a limitar els costos de construcció. Un altre contrast el trobem al cos posterior del pavelló, on l'acusada inclinació del terreny obliga a situar el nivell de la planta baixa més alt que a la resta de l'edifici, d'aquí que les seves finestres no es trobin alineades amb les altres, com s'aprecia a la fotografia.

Pel que fa els acabats i la decoració, el pavelló és pràcticament una rèplica simètrica del de Sant Manuel: la mateixa distribució general, els mateixos ordres a la rotonda, la mateixa disposició a la façana, inclòs el balcó. Les diferències més apreciables estan en la disposició de la imatge de la façana, sobre el balcó i no sota, i els coronaments de la rotonda. També són específics del pavelló els dissenys de les cobertes de les cúpules i la torre d'aigua.


El pavelló de l'Assumpció és, de tots els del recinte, el que ha sofert més modificacions, però en aquest model us presentem el seu aspecte original (que podeu veure clicant la imatge). Les modificacions i ampliacions responien a les necessitats de creixement del servei d'urologia que allotjava des del 1953 de la mà del professor Antoni Puigvert. D'aquí el re-creixement del cos posterior del pavelló, la construcció d'un nou pis sobre les cobertes planes, o la retirada de la coberta de la torre d'aigua o del remat de la cúpula de la rotonda. El canvi més important, però, comença el 1963, amb la construcció de les edificacions modernes de la Fundació Puigvert, annexes al pavelló. El solar, situat entre l'Assumpció i el carrer Cartagena, estava destinat al dispensari segons el projecte original.

1 comentari:

  1. la clínica Puigverd no es podia haver edificat en alguna altra part de la ciutat, calia malmetre el pavelló?

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...