Cerca al bloc

13 de gener de 2012

El pavelló del dispensari

El dispensari: detall d'un primer esbós del
recinte hospitalari
projectat per Domènech i Montaner.
El pavelló del dispensari o policlínica és un dels pavellons que Domènech i Montaner va preveure per al recinte dels Hospitals de la Santa Creu i de Sant Pau. S'havia de situar  darrere dels pavellons de la Puríssima i del Carme, en l'espai situat entre el pavelló de l'Assumpció i l'actual carrer de Cartagena, però no s'arribà a materialitzar mai. 

En el projecte original de Domènech i Montaner per al recinte hospitalari hi havia previstos 48 pavellons, dels quals ell només arribà a construir-ne onze. El seu fill Pere Domènech i Roura, que es féu càrrec de les obres a la seva mort, en construí cinc més, si bé alguns amb força modificacions. La resta de pavellons que edificà més tard  ja no seguiren les directrius del projecte original.

Espai destinat al dispensari:
vista del solar als anys 1950.
12 d'aquests 48 pavellons previstos s'havien de situar als límits del recinte, donant directament al carrer. Aquests 12 pavellons perimetrals haurien albergat instal·lacions i serveis que, per les seves característiques, aconsellaven un accés independent des de l'exterior sense contacte amb els malalts, ja fos per a seguretat dels treballadors (cas de la torre d'aigües o la sala de màquines) o per estar orientats a serveis externs (cas de l'església o el mateix dispensari). El dispensari, com tants altres pavellons, no s'arribà a construir, i l'espai que tenia destinat dins el recinte va restar erm fins el 1963, quan començà la construcció de les edificacions modernes de la Fundació Puigvert davant del Pavelló de l'Assumpció.

Plànol de la planta baixa del dispensari,
amb els diversos espais ressaltats.

A la memòria del projecte hospitalari Domènech i Montaner hi especificava la distribució de l'edifici, així com l'equipament mèdic amb què havia de comptar. L'edifici s'organitzava al voltant d'un hall d'espera central rectangular de dos pisos d'alçada, envoltat de galeries i cobert amb una estructura de vidre i metall similar a un hivernacle. Les quatre ales de l'edifici es disposaven, aïllades entre sí, a cada costat del hall: la que donava accés des del carrer albergava el vestíbul, els despatxos d'administració, les escales; i les tres ales restants, dotades cadascuna d'elles d'un espai semicircular en forma d'absis al voltant d'una petita sala d'espera independent, la resta de serveis clínics.

La clínica d'hidroteràpia ocupava una ala completa del dispensari, i disposava de banys i dutxes de diverses classes, infermeria amb llits d'aigua, etc. La resta de dependències havien d'acollir les clíniques d'electroteràpia, oftalmologia, otologia, dermatologia, i altres clíniques generals. Les quatre ales del segon pis, paral·leles a cadascuna de les quatre galeries que envoltaven el hall central, estaven ocupades per petites sales d'entre dos i cinc llits cadascuna, i constituïen les infermeries annexes a les clíniques del pis inferior. No cal dir que, a més, aquest edifici havia d'estar connectat amb la resta de pavellons de l'Hospital pel soterrani, a través de la xarxa de passadissos subterranis que s'havia d'estendre per tot el recinte.


El dispensari no s'arribà a materialitzar mai, però aquest model us ofereix una aproximació al que podria haver estat el seu aspecte a partir dels plànols originals de Domènech i Montaner. Clicant directament a la imatge podreu contemplar-lo des de tots els angles.

1 comentari:

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...