Cerca al bloc

25 de novembre de 2011

Les armes de la Casa de Convalescència

La fundació de la Casa de Convalescència no va ser un acte únic, sinó fruit d'un procés on fou clau la participació de tot un seguit de benefactors. Com en el cas de l'Hospital, veurem que el seu escut també reflecteix aquesta gènesi.

La idea d'establir un espai de convalescència per a l'Hospital de la Santa Creu es remunta al 1622, quan el bisbe de Barcelona engegà una campanya de captació de donatius per a la seva construcció. Aquell mateix any moria Lucrècia de Gualba, senyora del castell i terme de Montnegre, llegant les seves riqueses per a obres pies; els seus marmessors en farien donació el 1629 per a la Casa de Convalescència, la qual cosa permeté iniciar-ne les obres.

Els treballs es paralitzaren degut a un incendi el 1638, i no es reiniciaren fins el 1646, gràcies a l'important llegat de Pau Ferran. Aquest ric mercader féu testament de tots els seus béns a favor de la Casa de Convalescència, a condició que fos administrada independentment de l'Hospital de la Santa Creu, i per uns administradors que ell mateix designà.

Encara dues benefactores més deixaren els seus béns per a ajudar els convalescents, abans que es culminés la construcció de la Casa de Convalescència: foren Victòria Astor el 1650 i Elena Soler el 1654. L'any següent, els administradors de l'Hospital i de la Casa establiren un acord per a completar-ne la construcció, que s'acabà el 1680 gràcies encara als fons llegats per Ferran.

Les armes que adoptaria la Casa de Convalescència com a pròpies presenten la següent descripció:
"Escut quarterat: al 1r. i al 4t., truncat: al 1r., de gules[*], un mont floronat[*] d'or; i al 2n., d'argent, un mont de tres cims de sable; al 2n. i al 3r., d'atzur, un sol d'or sobremuntat de tres estrelles d'or en faixa[*]. Escussó[*] sobre el tot d'or, una banda[*] de gules carregada de tres ferradures d'argent; la bordura[*] componada d'argent i de sable. El cap, partit: al 1r., de gules, una creu patent[*] d'argent; i al 2n., quarterat: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals[*] de gules"

El Llibre que conté tot lo Principi del Hospital General de Sancta Creu i de la convalesèntia, també conegut com "Llibre de Taula", de l'any 1674 -per tant, 6 anys abans que es completés la construcció de la Casa- és la primera font on apareix aquest escut (amb petites diferències). A més, també ens n'ofereix una explicació  en forma de dècima:
"Per sas Armas aclamat
És Il·lustre lo Capítol
Y alcança lo mateix títol
Per sas Armas la Ciutat
Ab las suas han deixat
Astor, Soler, Pau Ferran
Y Gualba fama molt gran
Luego té esta Casa bella
Eixos timbres ja que en ella
Las ditas Armas estan."

Les primeres armes citades, les del Capítol i de la Ciutat, son naturalment les del mateix Hospital. Però l'element més important de l'escut és una combinació dels senyals heràldics dels seus benefactors, les armes dels quals també estan documentades al Llibre de Taula. Avui dia es poden contemplar als mosaics de rajola ceràmica que decoren l'escala principal de la Casa de Convalescència, que es construí als anys 1920 al recinte modernista.

Escuts dels benefactors de la Casa de Convalescència: Ferran, Gualba, Astor i Soler.
Pau Ferran: "d'or[*], una banda[*] de gules carregada de tres ferradures d'argent en banda; la bordura[*] componada d'argent i de sable".
(Cal dir que en versions més antigues trobem altres esmalts segons la font, i en alguns casos fins i tot la banda apareix convertida en barra[*])
Lucrècia Gualba: "truncat: al 1r., de gules[*], un mont floronat[*] d'or; i al 2n., d'argent, un mont de tres cims de sable".
Victòria Astor: "d'atzur[*]; al cap, tres estrelles d'or en faixa[*]".
(En algunes representacions, les estrelles no són d'or sinó d'argent)
Elena Soler: "d'atzur, un sol d'or".

Escut d'armes tal i com
apareix al Llibre de Taula.
Excepte per Gualba, la resta de blasonaments són armes parlants[*]: ferradures (per Ferran), astres (Astor) i un sol (Soler). Això, però, no ens ha de fer pensar que es tracti d'armes fictícies o atribucions posteriors, com en el cas dels Antics Hospitals, ja que, com hem dit, aquests blasonaments ja apareixen documentats al Llibre de Taula anys abans de completar-se la construcció de la Casa de Convalescència, i només 20 anys després de la mort d'Elena Soler.

En aquesta entrada presentem l'escut en la forma en què s'acabà consolidant definitivament. Cal dir que l'escut que apareix al Llibre de Taula no té la mateixa disposició, i de fet podríem trobar-ne altres versions segons la font, però sempre amb els mateixos elements: d'una banda, les armes de l'Hospital; i de l'altra, les armes dels quatre benefactors en un precís ordre de prelació donat per la importància de les seves contribucions: Ferran per sobre de tot, Gualba en segon lloc, i finalment Astor i Soler compartint camper[*] (de fet, eren cunyades). La presència de l'escut de l'Hospital s'explica per l'acord del 1655 entre aquest i els administradors de la Casa, i que permeté completar-ne les obres.


Cal dir que aquest escut heràldic, si bé no és tan conegut ni ha tingut tant predicament com el de l'Hospital de la Santa Creu, es va mantenir vigent com a mínim fins els anys 1920, quan quedà fixat als mosaics ceràmics de l'escala principal de la nova Casa de Convalescència, juntament amb els dels seus benefactors. Encara avui dia s'hi poden contemplar, si bé la institució com a ens independent desaparegué absorbida per l'Hospital el 1994.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...