Cerca al bloc

9 de setembre de 2011

Betlem o el Parc de la Santa Creu, 1623-1953

L’any 1623, Antoni Coll, cirurgià, va deixar a l’Hospital de la Santa Creu una casa i ermita amb les seves terres annexes, situada al terme de Sant Gervasi de Cassoles, coneguda amb el nom de Nostra Senyora de Betlem (vegeu-ne l'emplaçament al mapa). Una de les condicions del seu testament va ser que aquesta fos destinada per a l’esbarjo dels senyors Administradors d’aquell Hospital. Pel que sembla això no es va complir i la finca va ser destinada al llarg dels anys a diferents fins i es va ampliar amb l’adquisició d’altres terrenys que es trobaven al seu voltant.

Una de les escasses fotografies que es conserven de l'ermita de Betlem i les
edificacions annexes a principis del segle passat. A la part superior dreta de
la imatge, s'hi aprecia l'Observatori Fabra.

Situada al sud de la falda de les muntanyes del Tibidabo i Vallvidriera, constava de diferents classes de terres, una bona part destinada a horta i la resta plantada de vinya i altres fruites, regades per una mina d’aigua propietat de la finca, i en la seva part alta hi havia un bosc de pins i garrofers. Es trobava molt a prop del lloc on el 1408 s’habilità la residència reial de Bellesguard, en la qual Martí I l’Humà va intentar refer la seva malmesa salut, i on l’any següent es va casar amb Margarida de Prades amb la benedicció de Benet XIII, el papa Luna. L’Ermita va ser erigida pels jerònims de la Vall d’Hebron dins de les seves propietats i des de temps immemorials era motiu de peregrinació per venerar una imatge de la Mare de Déu trobada en una font prop d’on es va construir. També hi pujava ocasionalment el rector de Sant Gervasi a celebrar missa.

En un principi l’Hospital va destinar les seves instal·lacions per a l’alberg de dements de l’Hospital de la Santa Creu, fins que van ser traslladats a l’Institut Mental, després al sanatori de la Comunitat de Germans Hospitalaris de la Santa Creu, i fins a la Guerra Civil com a Convalescència de malalts dèbils que gaudien de la natura del seu entorn per a la seva recuperació, llavors s’anomenava Parc de la Santa Creu.

Tal com va passar amb la Granja, durant el temps del conflicte i sota la tutela de la Generalitat, es destinà a malalts tuberculosos amb el nom de Parc de Salut i Repòs. Després d’aquest període en la finca es va establir interinament l’Hospital d’Incurables, el qual ho feia sense fer cap aportació econòmica a l’Hospital. L’Administració va tractar que l’Ajuntament pagués un lloguer per la seva ocupació consistent en mil cinc- centes pessetes mensuals, cosa que no va aconseguir fins l’any 1942, en què gràcies a les gestions del Comte de Caldes, membre de la Molt Il·lustre Administració, va rebre el lloguer i també els endarreriments que els devien des del 1939.

Vista aèria de l'aspecte actual dels edificis de Betlem. Tot i les modificacions,
encara s'hi pot reconèixer la façana de l'ermita al centre del cos principal.
(cliqueu per a veure'l més gran)

Sis anys mes tard, els incurables van ser traslladats a unes altres instal·lacions i llavors la finca va ser llogada a la Pia Societat de Germans Hospitalaris de Santa Creu per un mòdic lloguer per a destinar-la a noviciat, la qual cosa va durar poc més d’un any. Llavors va passar al Govern Civil i finalment a la Junta de Protecció de Menors, que la va adquirir el 24 de desembre de 1953 pel preu de tres milions cinc-centes mil pessetes, després que els membres de la Molt Il·lustre Administració de l’Hospital renunciessin públicament al seu dret d’ús i esbarjo sobre la finca, segons la clàusula testamentària d’Antoni Coll.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...